Els cartells de festa major, de fires i de campanyes informatives són un dels encàrrecs habituals que els ajuntaments fan a il·lustradors i dissenyadors, sovint del mateix poble o de la comarca. L'arribada dels generadors d'imatges amb IA hi ha obert un debat a Catalunya: hi ha consistoris que ja els prohibeixen per respecte a la creativitat dels artistes i n'hi ha d'altres, sobretot els més petits, que els fan servir perquè no tenen ni temps ni pressupost per a un professional, segons un reportatge de 3CatInfo.
A Tarragona, el ple municipal va regular la qüestió després de la polèmica pel cartell del festival Sona Flamenc de l'any passat: l'ajuntament s'ha compromès a encarregar els cartells a artistes i dissenyadors, sobretot locals, i només admet la IA com a eina complementària. Alcarràs, al Segrià, va ser fa dos anys un dels primers municipis a posar una clàusula contra la IA en el cartell de la festa major, i ara s'hi ha afegit Arbúcies, a la Selva. «No acceptarem ni publicarem a les xarxes municipals cap cartell amb IA, encara que l'hagin fet entitats o algú del poble», diu l'alcalde, Pere Garriga. Al contrari, a Ordis, a l'Alt Empordà, aquest estiu van fer amb IA el cartell de la festa major, una versió animada i una cançó. «Prohibir-ho encara em sembla menys correcte. Als ajuntaments petits ens ajuda», defensa l'alcaldessa, Anna Torrentà.
Entre els dos extrems hi ha les ciutats grans. Barcelona no té cap prohibició general, però aquest any ha posat en marxa una guia de bones pràctiques que limita l'ús de la IA generativa en les campanyes de comunicació municipals. Girona encarrega des de fa anys el cartell de Temps de Flors als alumnes de batxillerat artístic de l'Institut Santiago Sobrequés i, per a la resta, estableix que el cartell no pot ser una creació feta únicament amb IA, segons el tècnic municipal Roger Colom. L'il·lustrador gironí Juanjo Valeros admet la IA per a les tasques tècniques, però alerta que hi ha concursos públics guanyats amb cartells fets del tot amb IA que no es van detectar fins més tard, cosa que qualifica de «competència deslleial».
L'Associació de Disseny Gràfic i Comunicació Visual (ADG), vinculada al FAD, rebutja les prohibicions: la seva vicepresidenta, Ingrid Toran, demana criteris clars i bases de concurs que expliquin com s'ha fet servir l'eina, «com a eina i no com a resultat final». El debat no té una resposta comuna: cada ajuntament decideix pel seu compte, i distingir un cartell fet amb IA d'un de fet a mà, quan s'amaga, no sempre és fàcil.
