Els serveis de dermatologia estan saturats per les derivacions urgents per sospita de càncer de pell, i la majoria acaben sent lesions benignes. Un equip dirigit per la doctora Lucy Thomas ha presentat al congrés de l'Acadèmia Europea de Dermatologia i Venereologia (EADV) a Viena els resultats d'un desplegament real d'un dispositiu mèdic de classe III amb marcatge CE que fa servir imatges clíniques i dermatoscòpiques fetes amb un mòbil.
L'estudi, prospectiu, va seguir 8.391 pacients durant setze mesos en dos hospitals del Regne Unit, que són el 94% de les derivacions urgents per sospita de càncer de pell d'aquests centres. El sistema donava d'alta de manera autònoma els pacients amb lesions classificades com a benignes, entre un 25% i un 31% segons les dades, i enviava els casos de més risc a un teledermatòleg. El 86% dels pacients va acceptar que decidís una màquina. Segons els autors, es van estalviar 2.851 hores de feina clínica, equivalents a més de 8.500 visites presencials de vint minuts, i les biòpsies van baixar al 27%, davant del 43% de la via convencional.
La seguretat és la part decisiva. La sensibilitat va ser superior al 98% per al melanoma invasiu, el carcinoma escamós i el carcinoma basocel·lular, i l'especificitat del 72,1%, és a dir, que gairebé tres de cada deu lesions benignes encara van anar a revisió. La vigilància posterior a la comercialització va detectar sis falsos negatius, cinc carcinomes basocel·lulars i un melanoma in situ, sense efectes adversos en el seguiment disponible.
Cal llegir-ho amb cautela: són resultats d'un congrés, presentats en una nota de premsa, i la font no precisa que hagin passat per una revista revisada per parells. Tampoc no es pot generalitzar a altres hospitals, poblacions amb altres tons de pell o dispositius diferents. El que l'estudi mostra, amb aquestes reserves, és que la IA pot alliberar temps d'especialistes per als casos més complexos, a canvi d'un risc petit però real d'errors.