Bona part del coneixement científic acumulat durant dècades viu tancat en documents massa llargs i massa especialitzats perquè ningú els digitalitzi a mà de manera sistemàtica. El «Treatise on Invertebrate Paleontology» n'és un exemple extrem: una obra de referència de 55 volums que descriu, amb un llenguatge tècnic molt precís, milers de tàxons de fòssils d'invertebrats catalogats al llarg de més d'un segle de recerca.
Un equip de 15 investigadors, entre els quals els paleontòlegs James G. Ogg i Bruce S. Lieberman, ha presentat el 14 d'agost, en un preprint a arXiv, un sistema anomenat HERMES que fa servir un model de llenguatge com a coordinador d'un equip d'agents especialitzats per extreure dades estructurades d'aquest tipus de documents extremadament llargs, aplicant regles de validació pròpies de cada disciplina i mantenint la traçabilitat de cada dada fins a la frase original que la sustenta. Aplicat als 55 volums del Treatise, el sistema n'ha extret una base de dades de 32.277 tàxons fòssils i 451.878 atributs, ja publicada en obert a treatise.geolex.org. La precisió es manté estable entre els diferents grups de fòssils -al voltant d'un 0,90 en la identificació d'entitats i un 0,91 en la d'atributs, mesurats amb la mètrica F1- i el procés és unes sis vegades més ràpid que l'extracció manual equivalent. Els autors també mostren que el mateix sistema transfereix la seva capacitat a altres dominis geocientífics, com el paleomagnetisme o la geoquímica, sense haver de tornar a entrenar-lo.
El treball és rellevant perquè mostra una aplicació concreta i verificable de la IA a un problema clàssic de les humanitats i les ciències naturals -convertir dècades de literatura científica en dades reutilitzables-, en un àmbit allunyat dels grans models de llenguatge d'ús general i amb un resultat tangible: una base de dades pública que altres investigadors ja poden consultar i fer servir.
Es tracta d'un preprint encara sense revisió per parells. Els mateixos autors adverteixen que la fiabilitat de l'extracció depèn en bona part de la qualitat i l'estructura del text original, i que l'aplicació a altres obres de referència amb convencions tipogràfiques o terminològiques molt diferents del Treatise encara s'ha de posar a prova de manera sistemàtica.