El càncer de pàncrees és un dels més mortals perquè sovint es detecta quan ja s'ha estès. Els investigadors calculen que, si la proporció de tumors trobats quan encara són localitzats passés del 10% al 50%, la supervivència es podria més que doblar. El problema és que en les primeres fases el tumor no es veu a la tomografia computada (TAC), ni tan sols per a un radiòleg expert.
Un equip encapçalat per Sovanlal Mukherjee i Ajit Goenka, de la Clínica Mayo, ha publicat a la revista «Gut» (DOI 10.1136/gutjnl-2025-337266) els resultats de REDMOD, un sistema que analitza la textura fina del teixit del pàncrees en TAC abdominals i que delimita sol l'òrgan. L'han provat amb 219 pacients de diversos hospitals als quals els radiòlegs no havien vist res, però que van rebre el diagnòstic d'adenocarcinoma de pàncrees entre tres mesos i uns tres anys després, i amb 1.243 persones que no van tenir càncer. REDMOD va detectar senyals en el 73% dels casos, davant del 39% de radiòlegs experimentats, i de mitjana 475 dies abans del diagnòstic. En les exploracions de més de dos anys abans, l'encert va ser del 68% davant del 23%. En un grup independent de 539 pacients sense càncer, va classificar bé poc més del 81%.
El resultat és rellevant perquè no requereix cap prova nova: treballa sobre TAC que molts pacients ja es fan per altres motius. En exploracions repetides de les mateixes persones fetes amb mesos de diferència, el sistema va donar el mateix resultat entre el 90% i el 92% de les vegades, una estabilitat necessària si mai s'ha de fer servir per fer seguiment.
El treball és retrospectiu, és a dir, s'ha fet amb imatges antigues de pacients de qui ja se sabia el desenllaç. Els autors reconeixen que la població estudiada té poca diversitat ètnica i que cal una validació prospectiva, sobretot en persones d'alt risc, com les que perden pes sense explicació o tenen una diabetis acabada de diagnosticar. Amb una especificitat del 81%, aplicat a gent sana donaria moltes falses alarmes. Encara no està preparat per a la pràctica clínica.