Google DeepMind arrossega mesos de retards amb Gemini 3.5 Pro, el seu model més potent, que havia de sortir el juny de 2026 segons havia promès el conseller delegat de Google, Sundar Pichai, a la conferència Google I/O del 19 de maig, i que finalment s'ha ajornat, mentre OpenAI i Anthropic acumulen llançaments -com Claude Opus 5- que reforcen la sensació de retard de Google en la cursa dels grans models.
Segons ha explicat Axios el 23 de juliol a partir de converses amb mitja dotzena d'empleats actuals i antics de DeepMind, la baixa moral de l'equip contribueix als retards en els llançaments: alguns treballadors ho vinculen a un acord tancat l'abril de 2026 que permet l'ús militar de la tecnologia de Google, que descriuen com a causa d'"esgotament emocional", i asseguren que el tema apareix sovint en les entrevistes de sortida. En la mateixa setmana, dos noms clau han deixat DeepMind: Noam Shazeer, cocap de Gemini, ha fitxat per OpenAI, i John Jumper, guanyador del premi Nobel de Química, ha fitxat per Anthropic. Un treballador citat pel mitjà ho resumeix amb un lacònic "anem per darrere", mentre Alexandr Wang, de Meta, ho va ridiculitzar a X amb un "Gemini who?" ("Gemini qui?"). Un portaveu de Google ha respost que "ens sentim bé amb els llançaments de Flash d'aquesta setmana", i l'exinvestigador Alex Turner ha assenyalat que el conseller delegat de DeepMind, Demis Hassabis, té una presència interna menys constant que la dels líders d'altres grans empreses d'IA.
La notícia és rellevant perquè posa nom i context humà a uns retards que fins ara només s'havien explicat per motius tècnics -com els problemes de programació de Gemini 3.5 Pro-, en un moment en què Alphabet ja arrossega un flux de caixa lliure negatiu malgrat un creixement del núvol del 82% i uns ingressos de cerca lleugerament per sota de les previsions de Wall Street, amb una despesa en IA prevista d'uns 190.000 milions de dòlars per a l'any.
El relat es basa sobretot en testimonis anònims o d'exempleats, no en una confirmació oficial de Google que reconegui la moral baixa com a causa dels retards, i no es pot verificar de manera independent fins a quin punt l'acord amb el Pentàgon, en comptes d'altres factors -com la pressió competitiva mateixa-, explica realment les marxes de Shazeer, Jumper i altres investigadors.