AMIE és un sistema de conversa de Google pensat per ajudar en el diagnòstic. Fins ara se l'havia avaluat sobretot amb casos simulats, que és una manera còmoda de provar-lo però deixa oberta la pregunta clau: què passa quan parla amb persones de debò. El 8 d'octubre, Google i l'hospital Beth Israel Deaconess (BIDMC) han publicat a «The Lancet» el primer estudi en un entorn clínic real, i segons l'empresa és la primera vegada que signa un article a la revista principal.
L'assaig es va fer a la consulta d'atenció primària ambulatòria del BIDMC. Hi van participar 98 pacients, que van conversar amb AMIE abans d'una visita d'urgències, mentre uns metges supervisors seguien els intercanvis en directe. Segons el bloc de Google, cap conversa no es va haver d'interrompre d'acord amb els criteris de seguretat fixats per endavant. Els diagnòstics possibles que proposava el sistema van coincidir amb el diagnòstic final dels metges en el 90% dels casos.
Els resultats també miren el costat del metge: els clínics van dir que els resums que generava la IA els van ajudar a preparar la visita en el 75% dels casos, i que en més de la meitat van canviar la manera d'enfocar l'atenció. Els autors en destaquen que una eina així podria reforçar la relació entre el pacient i el metge i alleugerir la càrrega dels professionals, però ho presenten només com una primera mirada.
Això no és una prova que el sistema funcioni a gran escala. Les xifres que citem vénen del bloc de Google, no de l'article, que no hem pogut llegir sencer, i l'entrada no detalla la durada de l'estudi ni com es va decidir que dos diagnòstics «coincidien». Amb 98 pacients d'una sola clínica, els mateixos autors reconeixen que calen assaigs clínics més grans abans de posar una eina d'aquest tipus davant dels pacients.