Els historials clínics d'un pacient ingressat a l'UCI són, sobretot, text lliure: notes d'infermeria, evolutius mèdics, informes d'analítiques, escrits amb el seu propi vocabulari i sense cap estructura pensada per a un ordinador. Un equip de recerca ha publicat a arXiv un article que proposa el «future querying» (interrogació del futur): un marc de treball que demana directament a un model de llenguatge que respongui preguntes sobre com evolucionarà un pacient concret —quin risc té de complicar-se, quant trigarà a rebre l'alta— a partir només d'aquesta documentació sense estructurar, sense haver-la d'etiquetar ni convertir prèviament en dades tabulars.
El mètode busca que un mateix model, sense entrenament específic per a cada pregunta, pugui respondre consultes clíniques diverses i indexades en el temps sobre el futur d'un pacient, tractant en certa manera el model de llenguatge com un «model del món» mèdic capaç de capturar la dinàmica d'un cas. Els autors l'han provat amb informes mèdics sintètics i amb notes reals d'unitats de cures intensives extretes de MIMIC-IV, una de les bases de dades clíniques més utilitzades en la recerca en IA per a la salut, gràcies al fet que en garanteix l'anonimització i l'accés controlat als investigadors.
El resultat més rellevant és que models de llenguatge oberts, més petits i ajustats localment amb aquestes dades, arriben a igualar o acostar-se al rendiment de sistemes propietaris molt més grans en aquesta tasca concreta. És una troballa amb un valor pràctic clar: un hospital podria fer servir un model petit, executat als seus propis servidors, sense haver d'enviar dades sensibles de pacients a un servei extern, i sense perdre gaire capacitat predictiva respecte dels grans models comercials.
L'article, encara sense revisar per parells i acceptat per ara com a treball del primer taller sobre models del món mèdics del congrés MICCAI 2026, deixa clar que els resultats són «evidència encoratjadora» que els models de llenguatge poden capturar dinàmiques clíniques, no una demostració que ja siguin fiables per decidir res en un hospital real. Cal validar-ho amb muntanyes més grans de pacients, especialitats diferents i, sobretot, amb metges que contrastin cas per cas si les prediccions coincideixen amb allò que després passa de debò.