Els mapes de cobertura arbòria que es fan amb satèl·lits diuen on hi ha arbres, però no quina mena de bosc és: des de l'espai, un bosc primari i una plantació d'eucaliptus poden semblar iguals. La diferència importa molt, perquè el reglament europeu contra la desforestació obliga les empreses que venen cafè, cacau, oli de palma o fusta a demostrar que aquests productes no vénen de terres desboscades o degradades després del 31 de desembre del 2020. Calia, doncs, un mapa fiable de com eren els boscos del món en aquella data.
Google DeepMind i Google Research, amb el World Resources Institute i l'Institut Internacional d'Anàlisi de Sistemes Aplicats (IIASA), han publicat a la revista «Scientific Data», del grup Nature, el mapa ForTy 2020. Classifica cada quadrat de 10 per 10 metres del planeta en sis categories, segons les definicions de l'FAO: bosc primari, bosc de regeneració natural, bosc plantat, plantació forestal, conreus arboris i agroforestals, i altres usos. El model parteix de les dades de satèl·lit resumides pel sistema AlphaEarth Foundations i es va entrenar amb uns 1,7 milions de punts etiquetats. Segons el blog de DeepMind, a la validació, feta en més de 9.000 punts triats a l'atzar, encerta el tipus de bosc el 90% de les vegades i distingeix bosc de no-bosc el 95%.
El mapa dona per a cada punt la probabilitat de cada categoria, de manera que una empresa pot exigir molta seguretat i un investigador pot fer servir tot el ventall. És gratuït i obert, amb llicència CC BY 4.0, a Google Earth Engine, i ve acompanyat d'una sèrie provisional del 2017 al 2025 que mostra què ha substituït el bosc perdut, si una plantació de fusta o un camp de conreu. És una eina útil per a les administracions, les certificadores i els grups ecologistes que vigilen la desforestació.
La precisió global, però, amaga diferències grans. Segons la revisió que en fa «The Decoder» a partir de l'article, el mapa troba bé el 89% del bosc primari, però només la meitat aproximada dels conreus arboris i dels boscos plantats, i un 60% de les plantacions. Sobrevalora el bosc primari d'Àsia, sobretot les coníferes de Rússia, i infravalora el d'Àfrica, on hi ha molt bosc sec i obert; encara no té una categoria pròpia per als boscos clars, i hereta la tendència dels experts a no etiquetar com a primari el bosc proper a carreteres i pobles. Des de l'espai, a més, rarament es veu com es gestiona una terra.