La intel·ligència artificial generativa s'ha anat introduint a l'oncologia per resumir informes clínics, generar informació per a pacients en llenguatge planer o respondre dubtes sobre el tractament, però la majoria de recerca sobre aquestes eines s'ha centrat en el seu rendiment tècnic, no en com les perceben les persones que realment les fan servir: pacients, supervivents i cuidadors.
Un equip liderat per Bradley Menz, amb Nicholas Scarfo, Erik Cornelisse, Adel Shahnam, Benjamin Chin-Yee i altres col·legues de la Facultat de Medicina i Salut Pública de la Universitat Flinders (Austràlia), ha publicat a l'European Journal of Cancer una revisió d'abast que va rastrejar PubMed, Embase, Web of Science i MEDLINE fins al juliol de 2026. Dels 2.441 registres inicials, l'equip en va seleccionar 32 estudis, amb un total de 4.919 participants, centrats específicament en les actituds de persones afectades pel càncer envers la IA generativa. La major part de l'evidència es concentra en dos usos concrets —l'educació del pacient i els resums en llenguatge planer generats per IA—, mentre que la resta d'aplicacions possibles hi apareixen molt poc explorades. Els pacients es mostren en general favorables quan la IA millora l'accessibilitat i la comprensió de la informació sanitària, i la confiança que hi dipositen depèn de quatre factors: la personalització, l'empatia percebuda, la supervisió humana i la precisió. Tanmateix, només 3 dels 32 estudis van examinar qüestions de responsabilitat, i cap va avaluar de manera específica la seguretat, la transparència, l'equitat o la preservació de l'autonomia del pacient.
«Dissenyar IA per als pacients no és el mateix que dissenyar-la amb ells», ha declarat Menz, i ha afegit que, si aquestes eines han d'influir en l'atenció oncològica, «pacients, supervivents i cuidadors necessiten un paper real a l'hora de decidir com es dissenyen, es governen i es fan servir». El coautor Ashley Hopkins, professor associat a Flinders, ha assenyalat que recollir la perspectiva dels pacients pot ajudar a millorar «el disseny de la interfície, l'educació del pacient, els processos de consentiment, la integració en els fluxos de treball, la governança i els mecanismes de seguiment i retroalimentació».
Es tracta d'una revisió d'abast, no d'un assaig clínic ni d'una anàlisi experimental: sintetitza el que ja s'ha publicat, amb tots els biaixos que arrossega la recerca original inclosa, i els mateixos autors reconeixen que el buit d'evidència sobre seguretat, transparència i equitat és, en si mateix, el resultat més rellevant de l'estudi, per damunt de qualsevol conclusió positiva sobre l'acceptació de la IA.