La fractura de maluc és una de les complicacions més temudes de l'envelliment: sol marcar l'inici d'una pèrdua d'autonomia i, en molts casos, precedeix altres problemes de salut greus. Els cribratges clínics actuals, com les eines basades en el risc FRAX, es calculen a partir d'un nombre limitat de factors i solen requerir una visita o una prova específica, cosa que deixa fora del radar mèdic moltes persones que igualment acabaran fracturant-se el maluc.
Un equip liderat per Kristian Axelsson i Mattias Lorentzon, de la Universitat de Gotemburg, ha publicat el 27 d'agost a la revista d'accés obert PLOS Medicine els resultats de FRACTURE-ML, un model d'aprenentatge profund entrenat amb les dades dels registres sanitaris nacionals de Suècia. L'estudi va analitzar 3.542.647 persones de 50 anys o més, seguides fins a deu anys, entre les quals es van registrar 142.327 fractures de maluc, i va fer servir més de 100.000 variables extretes de diagnòstics, medicaments, procediments i dades demogràfiques i socioeconòmiques. Provat sobre un grup de persones diferent del que es va fer servir per desenvolupar-lo, el model distingeix qui acabarà fracturant-se el maluc d'una manera fiable: una àrea sota la corba (AUC) de 0,89 a un any vista i de 0,85 a cinc anys vista. Comparat amb el cribratge clínic habitual a Suècia, FRACTURE-ML identifica gairebé set vegades més persones en risc de fractura en un termini de dos anys —una sensibilitat del 84% davant el 12% del mètode actual—, amb una reducció només moderada de l'especificitat (79% davant el 98%).
El treball és rellevant perquè mostra que és possible detectar aquest risc únicament a partir de les dades que un sistema de salut ja té recollides —diagnòstics previs, receptes, procediments—, sense necessitat de convocar la persona a cap prova addicional. En sistemes sanitaris europeus que, com el català, ja disposen de registres electrònics força complets, un enfocament així podria servir per prioritzar qui necessita una densitometria òssia o un tractament preventiu abans que es produeixi la primera fractura.
Es tracta, però, d'un estudi retrospectiu basat en el registre sanitari centralitzat de Suècia, un dels més complets del món, i encara no s'ha provat de manera prospectiva dins la pràctica clínica diària. Caldrà veure si el model manté la mateixa precisió en sistemes de salut amb registres més fragmentats o incomplets, i els mateixos autors no aborden en detall com d'interpretables són, per a un metge, les més de 100.000 variables que el model fa servir per arribar a cada predicció.