iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada
Secció · Ciència, salut i robòtica

CIÈNCIA · 4 MIN

Un xip implantable de l'EPFL llegeix l'activitat del cervell amb menys de 200 microwatts per distingir estats mentals

El xip, descrit a l'«IEEE Journal of Solid-State Circuits», mesura la sincronia entre regions cerebrals per detectar estats cognitius i emocionals, però encara no s'ha provat en pacients.

Il·lustració generada amb IA: Un xip implantable de l'EPFL llegeix l'activitat del cervell amb menys de 200 microwatts per distingir estats mentals
Il·lustració generada amb IA
Escolta:

La majoria de sistemes d'estimulació cerebral profunda funcionen en llaç obert: envien impulsos sense mirar com respon el cervell. Alguns ja ajusten l'estimulació segons el que llegeixen, però gairebé sempre a partir d'una sola regió. Els investigadors de l'Integrated Neurotechnologies Lab de l'EPFL, a Suïssa, que dirigeix Mahsa Shoaran, argumenten que els trastorns psiquiàtrics tenen a veure amb la comunicació entre regions i que per això cal mirar l'activitat de xarxa.

El seu sistema, anomenat LogSync, és un xip implantable d'uns 4 per 2 mil·límetres. Enregistra l'activitat cerebral i en treu dues mesures: la intensitat de les oscil·lacions i la sincronia entre els senyals de regions diferents. Un algorisme d'aprenentatge automàtic fa servir aquestes mesures per distingir estats cognitius i emocionals i, quan detecta l'estat que interessa, genera l'ordre d'estimular. Els càlculs es fan amb operacions logarítmiques, que els simplifiquen, i el conjunt, amb el processament i la descodificació incorporats, consumeix menys de 200 microwatts. L'estudi s'ha publicat a l'«IEEE Journal of Solid-State Circuits» (DOI 10.1109/jssc.2026.3728617).

Per provar-lo, l'equip va fer servir registres d'experiments psiquiàtrics anteriors en persones: en un, el canvi de implicació cognitiva durant una tasca mental; en l'altre, l'excitació emocional mentre miraven vídeos. L'algorisme va distingir aquests estats només a partir dels senyals neuronals. En rates, a la Universitat de Minnesota, l'implant va seguir les oscil·lacions i va disparar l'estimulació en fases prefixades de l'activitat cerebral. L'objectiu declarat són futures teràpies per a trastorns de l'estat d'ànim i l'ansietat, i els autors apunten que l'enfocament també podria servir per a trastorns del moviment.

Els límits són clars. La proba amb persones es va fer sobre dades que ja existien, no amb un dispositiu implantat, i no hi ha assajos clínics ni resultats terapèutics. El resum de Tech Xplore no dona la precisió de la classificació ni el nombre de participants o de rates, així que per jutjar-ne el rendiment caldrà consultar l'article original. Tampoc no se sap com de bé funcionaria amb persones i sessions diferents.

Mateixa secció

Veure tota la secció →

Butlletí de dissabte

La setmana d’IA, en cinc minuts.