Que usar un assistent d'IA ajuda a acabar abans una tasca ho saben tots els usuaris; la pregunta és què passa després, quan l'ajuda desapareix. Un equip format per investigadors de Carnegie Mellon, el MIT, Oxford, la UCLA i Berkeley, amb Grace Liu com a primera autora, ho ha mesurat en assaigs controlats aleatoris.
L'estudi, titulat «AI Assistance Reduces Persistence and Hurts Independent Performance», es basa en tres experiments amb 1.222 participants reclutats en línia (354, 667 i 201). Al primer, un grup resolia 15 problemes de fraccions sense ajuda i l'altre podia consultar ChatGPT; després del dotzè problema se'ls retirava l'eina. El segon és una rèplica més gran, i el tercer fa servir comprensió lectora de tipus SAT. El grup amb IA encertava més al principi, però en perdre-la l'exactitud queia de pressa, deixava més preguntes en blanc i persistia menys que el grup que havia treballat sol. El patró es repetia amb la lectura. L'efecte apareixia després d'uns deu minuts d'ús.
Els autors suggereixen que la gent s'acostuma a la rapidesa de la IA, de manera que l'esforç lent comença a semblar ineficient, i que l'assistent suprimeix la «lluita productiva» lligada a l'aprenentatge. En treuen que el disseny de la IA hauria de buscar també l'habilitat a llarg termini, no només acabar la tasca.
Aquests mecanismes són interpretacions dels autors, no resultats provats directament, i l'estudi només mesura efectes poc després de treure l'eina, en una sessió curta i amb participants en línia: no diu si duren. El treball és a arXiv (versió 5, del 3 d'octubre); la nota de Berkeley diu que la versió revisada es va presentar a la Conference on Language Modeling, però la fitxa d'arXiv no ho indica, de manera que cal prendre'l amb cautela fins que se'n vegi la publicació definitiva.