Molta gent té la sensació que un assistent d'IA li treu l'esforç de sobre i, alhora, la costum de pensar. Un equip de la Universitat Carnegie Mellon, l'MIT, Oxford i la UCLA, amb Brian Christian, del Centre per a una IA Compatible amb les Persones de la Universitat de Berkeley, ha intentat mesurar-ho amb experiments aleatoritzats. Va publicar-ne un esborrany a l'arXiv a la primavera, i ara en presenta la versió revisada per parells al congrés Conference on Language Modeling (COLM), segons la nota de premsa de Berkeley.
Els investigadors van fer tres experiments en línia amb 1.222 participants en total. En els dos primers, la gent resolia problemes de fraccions: un grup treballava sol i l'altre podia fer servir ChatGPT, que li retiraven al cap de dotze problemes. En el tercer, la tasca era de comprensió lectora d'un examen de selectivitat nord-americà (SAT). Amb l'IA a l'abast, els participants anaven més de pressa i encertaven més. Quan l'assistent desapareixia, en canvi, els qui l'havien fet servir fallaven més i se saltaven moltes més preguntes que els qui no n'havien tingut mai.
Segons Christian, no és una història de fraccions: l'estudi apunta que demanar respostes immediates fa que l'esforç lent sembli ineficaç i elimina la «lluita productiva» que ajuda a aprendre. Altres cobertures de l'estudi indiquen que el problema era sobretot demanar la solució directa; qui feia servir l'IA per a pistes o aclariments no mostrava la mateixa caiguda. Christian suggereix que els assistents podrien funcionar per defecte com un tutor que ensenya, no com una màquina de respostes.
Convé llegir-ho amb cura. Els experiments són en línia, amb tasques breus i sense cap seguiment a llarg termini: no se sap si l'efecte dura ni si es repeteix amb altres poblacions o tasques. La nota de premsa tampoc no dona detalls del mètode, i les xifres per experiment varien segons la font, per això aquí només es dona el total.