Els models de predicció meteorològica amb IA, com WeatherNext, de Google DeepMind, depenen tant de l'algorisme com de les dades amb què s'entrenen i s'alimenten. Una de les mancances més grans és la pluja: els radars terrestres la mesuren bé, però només cobreixen una part del planeta, i fora dels Estats Units, Europa i el Japó hi ha grans zones sense cap mesura fiable. DeepMind ha decidit obrir a tothom dos dels conjunts de dades que fa servir el seu model WeatherNext 3.
El primer, SatWeave, és un mosaic mundial d'imatges de sis satèl·lits geostacionaris, amb 17 canals de llum visible, vapor d'aigua i infraroig, que s'actualitza cada hora; se'n pot fer servir l'emissió en directe i un arxiu de més de deu anys. El segon, PARDIG, és una reconstrucció de la precipitació de tot el món cada quinze minuts i a uns 10 quilòmetres de resolució, que arriba amb unes cinc hores de retard de mitjana i té un arxiu històric del 1999 al 2026. DeepMind l'ha comparat amb les xarxes de radar dels Estats Units, Europa i el Japó i amb més de 36.000 estacions meteorològiques. Les dades es poden baixar de Google Cloud Storage, i l'arxiu de PARDIG també és a Google Earth Engine.
Per a la ciència del clima i per als serveis meteorològics amb pocs mitjans, disposar d'un mapa continu i homogeni de la pluja de tot el planeta pot ser útil per estudiar inundacions, sequeres o esllavissades, i per avaluar altres models de predicció. També és un gest poc habitual en una empresa que competeix en aquest camp: fins ara, el que es publicava sobretot eren els models, no les dades que els fan funcionar.
La feina té límits que la mateixa empresa reconeix. La resolució de PARDIG és més grossera que la dels millors radars (uns 10 quilòmetres davant d'1), el retard de cinc hores fa que no serveixi per al temps real, i la fiabilitat a les zones sense mesures a terra és, de moment, una expectativa i no un resultat demostrat. L'article que explica com s'ha fet PARDIG és una prepublicació a arXiv que encara no ha estat revisada per altres científics, i el blog no especifica amb quina llicència es poden reutilitzar les dades.
