L'RSA és un dels sistemes de xifratge més antics i més estesos d'internet: serveix per signar documents digitals i per protegir comunicacions, i la seva seguretat depèn de com és de difícil descompondre un nombre molt gran en els seus factors primers. Les claus de 1.024 bits fa anys que es consideren massa curtes i s'han substituït per les de 2.048 bits o més, però encara en queden en sistemes antics que ningú no ha actualitzat.
Google DeepMind va anunciar el 6 de novembre que uns agents d'IA, treballant sota la direcció d'investigadors, hi han trobat dues febleses. La primera afecta les signatures digitals: segons la descripció de DeepMind, la protecció que dona el farciment de les dades signades s'esvaeix quan un atacant en controla una part gran, i, per al cas més difícil, quan només en controla un tros petit, com un resum de 32 bytes, els agents han trobat un algorisme que l'empresa calcula que és unes 1.600 vegades millor que el millor mètode conegut, en teoria. La segona és una manera de factoritzar moltes claus de 1.024 bits seguides: un cop pagat el cost inicial, la clau següent surt unes 30 vegades més barata que amb el mètode de referència. La recerca la signen investigadors de DeepMind amb dos especialistes en criptografia reconeguts, Nadia Heninger (Universitat de Califòrnia a San Diego) i Emmanuel Thomé (Inria).
El resultat és rellevant perquè mostra els agents d'IA fent una feina que fins ara era exclusiva d'equips molt especialitzats: proposar, provar i comprovar idees en un camp tan exigent com la criptografia. Segons la informació publicada, en reproduir un càlcul ja conegut, els agents van gastar unes 3,5 vegades menys temps de processador que l'equip acadèmic original, i les demostracions matemàtiques es van verificar amb Lean, un programa que comprova pas a pas que una prova és correcta. Per als responsables de sistemes antics, és un avís més que no poden donar per segura una clau curta.
DeepMind insisteix que les claus de 2.048 bits o més no queden afectades i que no s'ha trencat l'RSA en general. Els resultats són en documents de treball que encara no han passat la revisió per parells, i la xifra de 1.600 vegades és una estimació teòrica, no un atac fet de cap a cap. També és important el matís de com s'ha fet: no és un descobriment autònom de la IA, sinó una recerca guiada per persones en què els agents han fet bona part de la feina.