Artex és un programa de codi obert per fer proves d'intrusió: un conjunt d'agents d'IA que busquen punts febles en sistemes informàtics i que, segons Microsoft, pot dur a terme un atac sencer, del reconeixement inicial fins a l'extracció de dades, gairebé sense intervenció humana. Es va publicar al juliol i es pot baixar de franc. Des de llavors s'ha relacionat amb el pirateig de diverses entitats financeres de Corea del Sud, al setembre, i amb una campanya d'espionatge atribuïda a pirates vinculats a la Xina contra milers d'organitzacions a través de l'empresa ConnectWise, a l'octubre. El seu desenvolupador ja havia anunciat que en tancava el codi.
Ara l'empresa de rastreig d'internet Censys ha comptat més de 800 instal·lacions diferents d'Artex que es poden consultar des de la xarxa sense cap contrasenya, segons explica a TechCrunch l'investigador Silas Cutler. Artex no necessita estar exposat a internet per funcionar, i per això no està clar per què ho estan. Una part pertany a professionals de la seguretat que fan proves autoritzades, però algunes revelen eines d'atac com els implants, el programari maliciós que els intrusos deixen amagat per tornar a entrar. Segons Censys, la instal·lació que va permetre a CrowdStrike lligar els atacs als bancs sud-coreans amb un pirata de parla xinesa havia estat oberta durant mesos i contenia dades de més víctimes, entre elles empreses de pagaments i de jocs.
La troballa té dues lectures. La primera és que les eines d'atac potents, quan es configuren malament, es converteixen elles mateixes en una porta oberta, tant per als atacants com per a les seves víctimes. La segona és que els agents d'IA abaraten els atacs, però molts encara s'aprofiten de descuits de sempre: contrasenyes febles o ja conegudes i comptes sense verificació en dos passos. Per als defensors, doncs, la protecció bàsica continua sent la més eficaç.
Tancar el codi no resol el problema. Artex ha anunciat que les versions futures només seran per a clients de pagament, però a les plataformes per compartir codi en circulen desenes de còpies que encara es poden fer servir en atacs. TechCrunch no detalla en quins països són les instal·lacions exposades ni quantes estan vinculades a activitats delictives, i Censys no ha publicat una xifra d'instal·lacions malicioses separada de les legítimes.