Veure com s'organitza l'ADN dins d'una cèl·lula viva, amb prou detall per distingir-ne l'empaquetament real, ha estat durant anys un dels reptes tècnics més durs de la biologia cel·lular: els mètodes de microscòpia de superresolució existents necessiten il·luminar totes les molècules alhora, cosa que emborrona la imatge just en l'escala —uns pocs nanòmetres— on es couen molts dels processos que decideixen si una cèl·lula és sana o cancerosa.
Un equip liderat per la investigadora ICREA Pia Cosma al Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, amb la Universitat de la Ciutat de Hong Kong i l'Hospital Popular Provincial de Guangdong, ha publicat el 28 d'agost a la revista Molecular Cell (DOI 10.1016/j.molcel.2026.08.010) unes sondes fluorescents batejades HoT, que «parpellegen» enceses i apagades com llums de fira perquè el microscopi pugui fotografiar una molècula cada vegada en lloc de totes juntes. Amb aquest mètode han arribat a 20 nanòmetres de resolució en cèl·lules vives i a 3 nanòmetres en cèl·lules preservades, a tocar dels 2 nanòmetres que fa d'ample la doble hèlix de l'ADN. Amb les imatges de cèl·lules vives han entrenat un programa d'IA, anomenat AINU, que ha après a reconèixer patrons d'empaquetament de l'ADN i ha distingit cèl·lules de la pell de cèl·lules mare amb un 96-98% d'encert.
Si el mètode es confirma en teixit divers, obre la porta a fer servir una IA entrenada amb aquestes imatges per distingir cèl·lules canceroses de cèl·lules sanes a partir de com tenen empaquetat l'ADN, una via de diagnòstic que fins ara no era possible amb la resolució dels microscopis convencionals. És també un exemple de recerca bàsica catalana que combina biologia molecular i intel·ligència artificial per obrir una nova finestra d'observació, no només una millora incremental d'una tècnica existent.
Les sondes HoT tenyeixen tot l'ADN en bloc, no gens concrets, de manera que encara no permeten seguir el comportament d'una regió genètica específica; a més, la resolució més fina de 3 nanòmetres només s'aconsegueix en cèl·lules ja preservades, no en teixit viu. La capacitat de la IA AINU de distingir càncer de teixit sa és, de moment, una hipòtesi plausible basada en la distinció pell-cèl·lules mare, no una prova clínica: calen estudis específics amb mostres tumorals abans de parlar de cap aplicació diagnòstica real.