Com més autonomia es dona als agents d'intel·ligència artificial —sistemes que han de planificar, dividir i executar tasques amb poca supervisió humana, des de vigilar la ciberseguretat fins a escriure codi—, més complexos es tornen els problemes que se'ls encarrega, i més difícil resulta garantir que la suma de les seves accions parcials doni un resultat coherent. Dos investigadors de la Universitat de Tsinghua hi proposen ara un marc matemàtic explícit.
Yang Yuan, professor associat a l'Institut per a les Ciències de la Informació Interdisciplinàries (IIIS) de Tsinghua, i Andrew Chi-Chih Yao, degà del mateix institut i guanyador del premi Turing, han publicat el 17 de juliol a la revista iFuture el «càlcul de la intel·ligència» (COIN, per les sigles en anglès), un marc que formalitza les tasques agèntiques com a espais de tasques dins d'una estructura matemàtica anomenada topos de Grothendieck. El sistema «diferencia» un problema complex dividint-lo en subtasques locals amb interfícies i límits ben definits que es poden resoldre per separat, i després les «integra» tornant-les a combinar amb garanties formals que les solucions parcials encaixin sense contradiccions. «La intel·ligència resideix en l'estructura, i l'estructura es pot descompondre, aprendre i recompondre», ha explicat Yuan, que compara el marc amb «un manual matemàtic de regles per coordinar la construcció d'alguna cosa tan complexa com un avió».
La notícia és rellevant perquè aporta un fonament matemàtic rigorós a un problema que la indústria de la IA agèntica ha abordat fins ara sobretot amb enginyeria d'assaig i error: com coordinar diversos agents o passos perquè treballin en paral·lel sense desfer-se la feina els uns als altres. Els autors apunten que el marc també podria servir per combinar diversos sistemes d'IA limitats en una arquitectura conjunta capaç de resoldre problemes que cap d'ells podria afrontar tot sol.
Es tracta, de moment, d'un marc teòric: l'article no inclou cap implementació provada sobre agents d'IA reals ni bancs de proves que en mesurin el rendiment pràctic, i encara s'ha de veure si els desenvolupadors de sistemes agèntics l'adopten o si la seva base en matemàtiques abstractes en dificulta la traducció a codi útil a curt termini.