iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada
Secció · Novetats i models

AGENTS · 5 MIN

Un agent amb Claude tria una teràpia gènica contra l'epilèpsia i dirigeix la injecció al cervell d'un ratolí, però amb un veterinari al costat

El fundador d'una empresa emergent d'Oxford explica a les xarxes que el model va escollir el tractament, la zona del cervell i les coordenades, i que es va negar a continuar quan va detectar un error de calibratge. Encara no hi ha cap informe tècnic ni revisió externa.

Il·lustració generada amb IA: Un agent amb Claude tria una teràpia gènica contra l'epilèpsia i dirigeix la injecció al cervell d'un ratolí, però amb un veterinari al costat
Il·lustració generada amb IA
Escolta:

Els robots quirúrgics que operen amb autonomia ja existeixen, però fins ara sempre era una persona qui decidia quina intervenció calia fer. Gabriel Ocana-Santero, doctorand a la Universitat d'Oxford i cofundador i conseller delegat de l'empresa emergent Exin Therapeutics, diu que ha provat de deixar també aquesta decisió a un agent d'intel·ligència artificial. Ho ha explicat en un fil a la xarxa X, recollit per The Decoder.

Segons el seu relat, l'agent, basat en Claude Sonnet 5, va rebre 19 teràpies gèniques possibles, un ratolí amb un model d'epilèpsia i un aparell quirúrgic motoritzat amb càmeres, amb una sola instrucció: reduir les crisis. El sistema va analitzar el mecanisme de les convulsions, va triar una teràpia que reforça una via de senyals inhibidors, va escollir la regió del cervell on la literatura situa l'origen d'aquest tipus de crisi, va calcular les coordenades de la injecció a partir de tres articles i en va fixar el volum, la velocitat i els temps d'espera. Durant l'operació, va seguir la imatge de la càmera i va anotar 32 observacions. Segons Ocana-Santero, Claude Opus 5.5 i Opus 5 es van negar a fer el procediment en directe.

L'episodi més comentat va arribar a mitja intervenció: després d'una caiguda de la connexió, l'agent va detectar que el punt calculat quedava fora del recorregut físic de l'aparell i es va negar a continuar, fins i tot després de tornar-lo a calibrar. Tenia raó: uns ajustos manuals fets en una pausa anterior havien desquadrat el sistema de control. L'autor ho presenta com una mostra de prudència útil, tot i que reconeix que va haver de corregir el codi a mà perquè l'agent reprengués la feina.

Cal llegir-ho amb molta cautela. No és una operació «sense cap persona»: un veterinari amb llicència va aprovar cada pas irreversible i tenia a mà un botó d'aturada d'emergència, i hi havia límits fixos, com un volum màxim d'injecció, que l'agent no podia saltar-se. Es tracta d'un sol procediment en un sol ratolí, sense dades sobre si les crisis han disminuït ni cap grup de comparació, i l'únic que se sap del resultat és que l'animal es va recuperar bé, segons l'autor. L'informe tècnic encara no s'ha publicat ni l'ha revisat ningú de fora, i la idea que és la primera vegada la formula el mateix Ocana-Santero.

Mateixa secció

Veure tota la secció →

Butlletí de dissabte

La setmana d’IA, en cinc minuts.