La llum ultraviolada revela la pols que il·luminen les estrelles joves i els anells que deixen les explosions estel·lars, però l'atmosfera la bloqueja i només es pot mesurar des de l'espai. La missió GALEX de la NASA (2003–2013) en va cobrir uns dos terços del cel i va esquivar a posta les regions més brillants. Faltava un mapa complet.
L'ha fet Brice Ménard, astrofísic de la Universitat Johns Hopkins i investigador d'Anthropic, que descriu el procés en una publicació de l'empresa del 8 d'octubre. Els agents d'IA de Claude Science van fer homogènies les dades de GALEX, Swift, la coreana FIMS/SPEAR i la europea TD-1, en van treure el reflex de les estrelles, les van calibrar i les van fusionar en un sol sistema de coordenades. Per al terç del cel que mai no s'havia observat en ultraviolat, un model va aprendre com es relaciona la brillantor ultraviolada amb la de la llum visible, l'infraroig i les ràdio a les zones mesurades i va predir la resta. A sobre hi van afegir l'ultraviolat estimat de més de cent milions d'estrelles a partir de dades de Gaia. Cada píxel del mapa s'etiqueta com a «mesurat» o «predit», amb la seva incertesa, i es pot consultar a la web de l'autor.
El resultat és útil com a material de referència i com a mostra de què poden fer els agents amb feina de dades que molts científics van ajornant. Segons l'autor, la validació consisteix a amagar parts de regions ja mesurades i comparar-hi les prediccions: l'error mitjà va ser d'un 10%.
Cal tenir present què no és. Ni la publicació ni el mapa indiquen que hagin passat una revisió per parells. Un terç és predit, no observat, i el 10% prové de regions de prova, no és una garantia per a cada buit. El mateix text admet que els agents van deixar passar una pega, uns cercles causats per la brillantor residual de l'atmosfera, durant dues rondes de revisió, i que no hi ha un pressupost d'error final.