Kurt Gödel, el lògic austríac dels teoremes d'incompletesa (1931), va publicar molt poc després dels anys trenta, però va deixar desenes de milers de pàgines inèdites. Des del 2017, el lògic finlandès Jan von Plato dirigeix a la Universitat de Hèlsinki un projecte, finançat amb 2,5 milions d'euros del Consell Europeu de Recerca, per entendre setze quaderns de treball que Gödel va omplir a principis dels anys quaranta: 1.009 pàgines de matemàtiques i lògica, en bona part en Gabelsberger, una taquigrafia alemanya que ja era obsoleta aleshores. Von Plato diu que és una de les sis persones del món que la saben llegir, i que avançava a un ritme d'una pàgina per setmana.
Segons explica al diari The Guardian, al setembre va donar a Claude, el model d'Anthropic, les seves transcripcions dels quaderns, els sis llibres que ha escrit sobre Gödel i altra bibliografia. En un parell de dies va obtenir una explicació de 650 pàgines de tot el material, que, diu, «s'ha hagut de controlar pàgina per pàgina». La primera pregunta era si Gödel tenia de debò, com va afirmar el 1966, una demostració de la independència de l'axioma de l'elecció, el resultat que va valer la medalla Fields a Paul Cohen. La resposta: gairebé; li faltava corregir una definició que ja havia escrit bé dos anys abans. Von Plato va passar la reconstrucció pel verificador de demostracions Coq, i la va donar per bona. Després va demanar a Claude que llistés tots els teoremes que Gödel havia demostrat, esbossat o apuntat: en van sortir 663. Amb Coq, uns 400 es van verificar tal com estaven, uns 200 van necessitar un enunciat més precís o alguna hipòtesi més, i uns 50 eren falsos, cosa que no sorprèn: el mateix Gödel hi escrivia al marge «falsch!» (incorrecte) o «schlecht!» (dolent).
El cas mostra un ús de la IA que va més enllà d'escriure o resumir: llegir de cop un corpus enorme i dispers, que a una persona li costaria anys, i relacionar-ne les parts. «La IA pot connectar totes les peces de mil pàgines; pot veure els escrits de Gödel com una sola obra», diu von Plato, que hi veu «dotzenes d'anticipacions» de resultats que no es van conèixer fins als anys setanta i vuitanta i catorze temes de lògica que ningú no ha desenvolupat. També és un exemple de com es pot controlar la feina d'una IA: els resultats no s'han acceptat pel que diu el model, sinó passant-los per un verificador formal.
Ara bé, de moment és el relat del mateix investigador a un diari, no un treball publicat i revisat per altres especialistes. Joel David Hamkins, professor de lògica de la Universitat de Notre Dame, que no ha vist la reconstrucció, diu que, si s'aguanta, és «notable i interessant per a la història», però que «quant és de Claude i quant de Gödel és feina dels historiadors». I afegeix que trobar-hi idees semblants a les de Cohen «no vol dir que ho tingués: vol dir que anava pel bon camí». La verificació amb Coq garanteix que una demostració és correcta, però no que sigui la que Gödel tenia al cap, i la xifra de 663 depèn de com s'han interpretat uns apunts sovint incomplets.
