iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada

CIÈNCIA · 5 MIN

Anthropic diu que Claude ha redissenyat vuit circuits quàntics i que en un cas fa servir 17 vegades menys portes

Una prepublicació amb investigadors de Harvard i QuEra descriu com un model va millorar, sense ajuda humana entre rondes, algorismes quàntics per a química, optimització i criptografia. Són estimacions de cost, no proves en maquinari.

Il·lustració generada amb IA: Anthropic diu que Claude ha redissenyat vuit circuits quàntics i que en un cas fa servir 17 vegades menys portes
Il·lustració generada amb IA
Escolta:

Els ordinadors quàntics actuals tenen centenars o milers de qubits sorollosos, massa pocs per a molts algorismes útils, i per això compta molt reduir el nombre de qubits i de portes quàntiques —les operacions bàsiques— que necessita cada circuit. Anthropic recorda que una part gran del progrés vist fins ara ha vingut de dissenyar millor els circuits, no del maquinari: l'estimació per simular l'energia d'una molècula clau per a la fixació del nitrogen va passar d'uns 50 bilions de portes el 2017 a uns 340 milions després de diverses millores algorítmiques.

El treball l'ha liderat Andi Gu, del programa de becaris STEM d'Anthropic, amb Alek Kemeny com a mentor i amb Susanne Yelin i Mikhail Lukin (Harvard; Lukin, també QuEra) com a col·laboradors. A Claude li van donar, en llenguatge corrent, la descripció de cada circuit; ell l'escrivia com a codi en Python i un avaluador automàtic en comprovava la correcció i el puntuava pel producte de qubits per portes. El model proposava, rebia la nota i corregia en bucle, sense intervenció humana entre rondes. Segons Anthropic, en les vuit tasques —de química, optimització, simulació quàntica, teoria de nombres i càlcul numèric— els dissenys milloren els millors algorismes publicats, a vegades en un ordre de magnitud o més. En la suma de punts de corbes el·líptiques, una peça clau dels algorismes per trencar certs xifratges, una variant fa servir un 12% més de qubits però 17 vegades menys portes que la més petita fins ara; la sessió va durar 53 hores. En el descodificador Reed-Solomon d'un algorisme d'optimització, Claude va canviar de mètode i va reduir unes 12 vegades les portes respecte de la construcció anterior de Google.

Si els resultats es confirmen, mostren que un model amb un avaluador fiable pot fer feina de disseny que fins ara requeria equips d'especialistes, i apunten a màquines futures amb menys recursos. Anthropic reconeix que Claude sovint dubtava de resultats bons i preferia mètodes coneguts als nous, i que els autors el van obligar a explorar vies diferents en paral·lel.

Convé tenir presents els límits. El treball és una prepublicació a arXiv (2610.22367), encara no revisada per parells, i les xifres són d'Anthropic: no les ha reproduït cap grup independent. La mesura és una estimació de qubits i portes, no de temps real en un ordinador quàntic, i el mètode només serveix per a problemes que es poden comprovar de manera eficient en un ordinador clàssic. El descodificador, a més, falla aproximadament un cop de cada 10.000 simulacions, un marge que els autors consideren acceptable per a la tasca.

Mateix tema

Butlletí de dissabte

La setmana d’IA, en cinc minuts.