L'entrenament de grans models d'intel·ligència artificial necessita quantitats d'electricitat tan grans que ha començat a canviar el mapa de la infraestructura digital europea. Fins fa poc, els centres de dades es construïen a prop de les grans ciutats per motius de connectivitat i proximitat als usuaris; ara, aquest criteri comença a passar a un segon pla.
Segons una anàlisi de la consultora immobiliària JLL recollida per Reuters el 19 d'agost, els nous projectes de centres de dades que s'aixecaran a Europa entre el 2026 i el 2028 se situaran, de mitjana, a 175 quilòmetres d'un gran nucli urbà, davant dels només 46 quilòmetres dels projectes acabats entre el 2022 i el 2025. Els projectes de nova construcció ("greenfield") ja representen el 39% de la cartera futura del continent, davant de només el 8% dels projectes ja lliurats, i el pes dels emplaçaments dins de les ciutats cau del 13% al 5%. El cost del terreny amb subministrament elèctric varia molt segons el mercat: una mitjana de 2,36 milions d'euros per megawatt als mercats principals, davant de 978.000 euros a ciutats secundàries i 512.000 euros a zones terciàries. Segons l'informe, els grans proveïdors de núvol invertiran a escala mundial fins a 725.000 milions de dòlars el 2026, un 77% més que els 410.000 milions del 2025, i les càrregues de treball d'IA podrien arribar a representar la meitat de tota la capacitat mundial de centres de dades cap al 2030. "Els centres de dades es porten allà on hi ha l'energia, no a l'inrevés", resumeix Assad Noori, responsable de centres de dades de JLL a Europa, citat per Reuters.
Aquest desplaçament és rellevant perquè trasllada inversió i llocs de treball cap a zones menys privilegiades, on alguns governs busquen precisament estimular l'economia local, però alhora obre nous conflictes: els promotors s'exposen a l'oposició de residents preocupats per la pèrdua d'espais naturals i per la competència pel subministrament d'aigua i electricitat en territoris que fins ara no havien de compartir aquests recursos amb una indústria tan intensiva en consum.
Es tracta d'una anàlisi de tendència basada en projeccions del sector immobiliari, no d'una confirmació projecte a projecte, i les xifres per al període 2026-2028 són encara estimacions. Tampoc queda clar en l'informe com respondran els governs locals ni si l'oposició veïnal esmentada arribarà a frenar alguns d'aquests projectes abans que es facin realitat.