L'Ordre Executiva 14409, «Promoting Artificial Intelligence Innovation and Security», signada pel president Trump el juny passat, va encarregar a un grup liderat per l'Agència de Seguretat Nacional que dissenyés un marc pel qual les empreses d'IA donarien accés al govern als seus models abans de treure'ls al mercat, amb l'objectiu declarat de revisar-ne els riscos de seguretat nacional.
Representants d'una dotzena d'empreses, entre les quals OpenAI, Anthropic, Google i Meta, es van reunir el dimarts 4 d'agost amb responsables de la Casa Blanca per tancar els detalls d'aquest marc, que preveu un període voluntari de fins a trenta dies d'accés previ del govern als anomenats «models de frontera» —definits, sense gaire precisió, com a models de codi tancat amb capacitats d'última generació i risc potencial per a la seguretat nacional— abans que es publiquin. La Casa Blanca ha confirmat que ha revisat el document amb les empreses assistents, però ha decidit no fer-lo públic, de manera que els seus detalls concrets només els coneixen els participants que hi vulguin acollir-se.
La notícia és rellevant perquè, per primer cop, un mecanisme de supervisió governamental sobre els models d'intel·ligència artificial més avançats es dissenya i s'acorda directament amb les empreses afectades sense passar per cap procés públic de consulta ni transparència, en un àmbit —la seguretat nacional lligada a la IA— que fins ara s'havia mogut sobretot amb ordres executives i informes oberts. El marc, a més, exclou explícitament els models de codi obert, que quedaran sense aquest tipus de revisió prèvia, la qual cosa crea una asimetria clara entre els desenvolupadors que publiquen pesos oberts i els que no ho fan.
La Casa Blanca no ha explicat per què ha optat pel secretisme ni ha fixat un calendari per fer efectiu aquest marc, i tampoc ha aclarit quines conseqüències tindria per a una empresa no acollir-s'hi de manera voluntària. Els experts consultats per la premsa nord-americana adverteixen que la manca de definicions clares sobre què compta com a «estat de l'art» o «risc de seguretat nacional» deixa un marge d'interpretació ampli que, de moment, només coneixen els participants de la trobada.