El paradigma dominant de la intel·ligència artificial dels últims anys ha estat el dels grans models de llenguatge basats en l'arquitectura transformer, entrenats amb quantitats ingents de text. Anima Anandkumar, catedràtica de Caltech i coneguda per haver inventat els «operadors neuronals», un tipus de xarxa pensada per aprendre fenòmens físics multiescala com la dinàmica de fluids, el comportament de materials o la propagació d'ones, defensa des de fa temps que aquest paradigma té un límit de fons: «el món físic no es comporta com una frase», ha explicat, perquè inclou variables contínues, relacions matemàtiques i lleis físiques que un model de llenguatge no capta de manera natural.
Anandkumar ha presentat el 26 d'agost, juntament amb Benedikt Jenik, l'startup Accelerated Understanding Inc, que aposta pels operadors neuronals en lloc dels transformers com a base d'un sistema d'intel·ligència artificial pensat per entendre el món físic. Segons ha explicat la mateixa companyia, el seu sistema ha arribat a processar cinc bilions de dades en una sola consulta durant les proves internes, una xifra que alguns mitjans han descrit com de l'ordre de cinc milions de vegades més que el que gestionen els models de llenguatge més potents d'Anthropic o Google en un únic ús. Les aplicacions que es plantegen inclouen l'optimització del disseny de xips, la robòtica, la predicció meteorològica i l'anàlisi geològica. Tots dos fundadors haurien declinat incorporar-se al Project Prometheus, el projecte d'intel·ligència artificial finançat per Jeff Bezos, per impulsar aquesta iniciativa pel seu compte.
La novetat és rellevant perquè representa una discrepància explícita, per part d'una investigadora de referència en infraestructura d'IA, respecte del consens actual d'escalar més i més els transformers: si l'enfocament basat en operadors neuronals funcionés a l'escala que reivindica l'empresa, obriria una via diferenciada per a la IA científica i d'enginyeria, menys limitada pel raonament pas a pas basat en testimonis (tokens) que caracteritza els models de llenguatge actuals.
La xifra dels cinc bilions de dades processades en una sola consulta prové exclusivament de la mateixa empresa, sense cap verificació independent, cap comparativa de rendiment publicada contra sistemes existents ni cap validació revisada per parells que en confirmi la superioritat. L'empresa acaba just de presentar-se, no hi ha constància de cap ronda de finançament tancada ni de cap producte disponible, i cal tractar, de moment, les seves afirmacions com el que són: la promesa d'una startup acabada de néixer, no un resultat demostrat.