Un bessó digital d'un tumor és un model informàtic que simula com creixen i es comporten les cèl·lules canceroses i com reaccionen a un tractament. Fins ara muntar-ne un exigia llegir documentació extensa, escriure codi i fer treballar plegats programes diferents, una feina que pot allargar-se durant mesos o anys.
L'equip del Barcelona Supercomputing Center (BSC) que lidera Alfonso Valencia, amb Marco Ruscone com a primer signant i Miguel Vázquez, ha publicat a la revista «npj Systems Biology and Applications», del grup Nature, un sistema que acosta aquesta tasca a qualsevol investigador. Han creat uns servidors MCP (el protocol que permet que un agent d'IA faci servir eines externes) que connecten els agents amb tres programes de modelatge: NeKo, MaBoSS i PhysiCell. L'investigador descriu en llenguatge natural el problema biològic i l'agent munta el model. Segons els autors, algú amb la formació adequada pot obtenir un primer esbós de bessó digital en menys de deu minuts, i els servidors són d'accés obert per a tota la comunitat científica.
El valor del treball és que redueix la barrera tècnica: un biòleg que no programa pot provar hipòtesis sobre un tumor sense dependre d'un especialista en informàtica. Valencia el defineix com «un primer pas fonamental», i Ruscone ho resumeix dient que ara qualsevol investigador pot crear models biològics complexos simplement dialogant amb un agent.
Els límits són clars. Els models de llenguatge són probabilístics i poden donar respostes lleugerament diferents a la mateixa pregunta; els autors sostenen que, si es repeteix la conversa, els resultats convergeixen en un nucli coherent, però la nota del centre no detalla com ho han mesurat. Tampoc no explica amb quina exactitud els models resultants reprodueixen dades experimentals, ni quins tipus de tumor s'han provat. El que s'obté és un prototip per començar a treballar, no un model clínic validat.