Com altres potències mitjanes, Brasil intenta no quedar-se fora de la cursa mundial per la capacitat de còmput que exigeix la intel·ligència artificial, sense haver de triar de manera exclusiva entre els blocs tecnològics dels Estats Units i la Xina. El 20 d'agost, el govern de Luiz Inácio Lula da Silva va fer un pas concret en aquesta direcció amb l'anunci d'un doble paquet d'inversió pública per a infraestructura d'IA.
El pla mobilitza 2.300 milions de reals (uns 444,2 milions de dòlars), finançats a través del Fons Nacional de Desenvolupament Científic i Tecnològic (FNDCT) en desemborsaments esglaonats. Uns 1.300 milions de reals aniran a un projecte de supercomputació a Rio de Janeiro, desenvolupat en col·laboració amb les xineses Huawei Technologies i iFlytek, pensat per entrenar grans models de llenguatge d'ús general i sectorial, amb l'acord de cooperació previst per començar el juliol del 2027. Al voltant de 1.000 milions de reals més es destinaran a un concurs per a un supercomputador a l'estat nord-oriental de Rio Grande do Norte —triat pel seu potencial energètic—, que el govern espera situar entre les deu màquines de còmput d'IA més potents del món, amb xips de l'estatunidenca Nvidia i operatiu a finals del 2027. El paquet inclou també un acord amb Espanya per desenvolupar semiconductors amb l'arquitectura oberta RISC-V i un nou centre de transparència algorítmica a la Universitat Federal de Minas Gerais.
La decisió és rellevant perquè converteix Brasil en un exemple explícit d'una estratègia de diversificació deliberada: «l'estratègia no és dependre d'una sola empresa, tecnologia o país», ha declarat el govern brasiler, en una formulació que busca reforçar el que anomena «sobirania nacional sobre les dades» repartint els contractes entre proveïdors rivals en lloc d'inclinar-se per un sol bloc. La jugada arriba, a més, en un moment polític sensible: Lula es presenta a la reelecció i el seu principal rival ha promès un acostament més gran als Estats Units si guanya.
Es tracta, de moment, d'inversions i concursos anunciats, no d'infraestructura ja operativa: el calendari s'estén fins a finals del 2027, l'acord amb Huawei i iFlytek encara no ha començat, i el volum total —444 milions de dòlars— és modest comparat amb les desenes de milers de milions que inverteixen els Estats Units i la Xina en la mateixa cursa. Tampoc hi ha, de moment, detalls tancats sobre els contractes concrets de subministrament de xips per al supercomputador de Rio Grande do Norte.