Des que els models de llenguatge es van fer populars, diversos grups de recerca intenten mesurar quanta de la literatura científica actual porta ja la seva empremta, buscant paraules i estructures de frase que un model tendeix a repetir més que un autor humà. Les primeres estimacions, fetes sobre resums d'articles del 2024, parlaven d'un 13,5% dels textos amb senyals d'IA, una xifra que diversos autors consideraven massa baixa perquè només mirava una part petita de cada article.
Un preprint penjat el 12 d'agost per Dmitry Kobak, de la Universitat de Gant, i comentat per la revista Nature el 20 d'agost, amplia l'anàlisi a milions d'articles biomèdics complets de la base PubMed Central i hi troba senyals d'assistència d'un model de llenguatge en gairebé el 90% dels publicats el desembre del 2025, davant del 77% de tot el 2025 i el 52% del 2024. Les diferències per secció són notables: el 78% de les seccions de discussió en porten senyals, davant del 58% de les de resultats. Un estudi paral·lel de Kyle Siler, de la Universitat de Toronto, amb una metodologia diferent aplicada a totes les disciplines, situa el 2025 al voltant del 57% d'articles «probablement influïts» per IA, i una enquesta pròpia recull que el 71% dels investigadors admet fer-la servir per redactar.
La xifra importa perquè no parla només d'estil: Kobak avisa que l'ús d'IA a les seccions de resultats «podria ser preocupant», perquè aquí és on un model pot introduir al·lucinacions —dades o afirmacions inventades— amb més facilitat que en una introducció merament descriptiva. Si els biaixos dels sistemes d'IA s'acaben filtrant també a les introduccions, adverteix, poden acabar «permeant» tota la literatura científica sense que ni els revisors ni els lectors ho notin.
L'estudi de Kobak encara no ha passat revisió per parells i es basa en detectar patrons lingüístics, un mètode imperfecte que pot confondre un estil ric en vocabulari tècnic amb l'estil característic d'un model de llenguatge, i que no distingeix entre fer servir la IA per polir la redacció —una pràctica cada cop més acceptada— i fer-la servir per generar contingut sense supervisió. Cap dels dos estudis afirma que els resultats científics siguin falsos, només que el procés d'escriptura ha canviat molt més de pressa que les normes que haurien de regular-lo.