Be My Eyes connecta des del 2015 persones cegues o amb baixa visió amb voluntaris que els descriuen el que veuen. El 2023 hi va afegir Be My AI, una funció que respon a l'instant preguntes sobre una fotografia sense cap voluntari al darrere. Una recerca de la Universitat de Maryland ha estudiat com la fa servir la gent en el dia a dia.
El treball, titulat «Say It My Way: Exploring Control in Conversational Visual Question Answering with Blind Users» (DOI 10.1145/3772318.3791834), s'ha publicat a les actes del congrés ACM CHI 2026, una via amb revisió per parells. Onze participants cecs van practicar al laboratori i després van fer servir l'aplicació durant deu dies; l'equip, amb Hernisa Kacorri i Hal Daumé III entre els autors, va analitzar 418 interaccions i va entrevistar els participants. Les preguntes solien tenir entre 10 i 20 paraules, mentre que les respostes eren més de deu vegades més llargues, i algunes converses van arribar als 21 intercanvis.
El problema principal és que l'aplicació comença cada conversa amb una descripció completa de la imatge en lloc de respondre el que s'ha preguntat, i la dada útil queda enterrada. Més de la meitat dels participants van considerar-ho un problema greu. Per sortir-se'n, els usuaris deien primer quin era el seu objectiu i partien les tasques grans en preguntes petites i successives. Els autors defensen que no haurien de necessitar habilitats especials per fer preguntes a una IA perquè els serveixi.
Els límits són clars: només onze participants, una sola aplicació i cap mesura d'encert ni anàlisi estadística. L'afirmació dels autors que és el primer estudi que documenta sistemàticament aquestes estratègies en l'ús assistiu tampoc no s'ha verificat de manera independent. Serveix com a avís de disseny més que com a prova definitiva.