El Banc Sabadell, entitat nascuda a la ciutat que li dona nom, ha tancat el programa de prejubilacions llançat a principis de 2026, que s'ha endut al voltant de 400 persones amb una inversió de 88 milions d'euros i un estalvi previst de 40 milions anuals a partir de 2027 (20 milions ja aquest 2026). El nou conseller delegat, Marc Armengol, ho ha confirmat aquest 24 de juliol.
Preguntat explícitament si el banc preveu noves prejubilacions o ajustos de plantilla vinculats a la implementació de la intel·ligència artificial, Armengol ha estat taxatiu: "Sí, podem descartar-ho". El directiu ha explicat que la IA "substituirà processos i millorarà l'eficiència" tant en l'operativa interna com en l'atenció als clients, però ha remarcat que "encara és prematur posar números concrets a la millora de l'eficiència" que se'n pugui derivar, ni en estalvi de costos ni en efectes sobre els llocs de treball.
La declaració té rellevància perquè arriba enmig d'un debat intens sobre com afectarà la intel·ligència artificial l'ocupació en el sector financer, un dels més exposats a l'automatització de tasques administratives i d'atenció al client. El posicionament del Sabadell —descartar ajustos aquest any i deixar la quantificació per a més endavant— contrasta amb casos com el de Meta, denunciada per uns treballadors per fer servir la IA per decidir a qui acomiadar, i aporta un exemple concret de com una gran entitat catalana gestiona públicament aquesta pressió.
Es tracta, tanmateix, d'un compromís acotat a "aquest any" i basat en la declaració del conseller delegat, no en un pla auditat o publicat amb detall; la mateixa prudència amb què Armengol evita quantificar l'impacte de la IA deixa la porta oberta a decisions diferents en exercicis futurs.