Cada cop més comissaries dels Estats Units fan servir eines d'IA per redactar informes policials a partir de l'àudio de les càmeres corporals dels agents, com Draft One, d'Axon, que transcriu les converses i en genera automàticament una narració. El mateix mes d'agost, el governador de Texas ja havia tallat el finançament públic de les càmeres de reconeixement de matrícules de Flock arran d'una onada de casos d'ús indegut detectats arreu de l'estat.
Un nou cas, revelat el 2 de setembre pel mitjà 404 Media a partir de documents públics, mostra amb detall com funciona aquest ús indegut sobre el terreny: l'oficina del xèrif del comtat de Johnson, a Texas, va fer servir la xarxa de càmeres de Flock per rastrejar més de 80.000 dispositius arreu del país buscant una dona que s'havia practicat un avortament amb medicaments, arran d'una denúncia presentada per la seva parella, que l'havia maltractada. La policia va acabar determinant que no hi havia cap càrrec aplicable segons la llei de Texas. El sergent Damien Bethel va fer servir Draft One per redactar l'informe de l'incident, que inclou un resum de la discussió entre agents sobre «les implicacions legals de la situació» i una línia on es reconeix explícitament: «Confirmo que aquest informe s'ha generat amb Draft One, d'Axon». El conseller delegat de Flock ha justificat la recerca dient que «la família estava preocupada que estigués en perill», tot i que els informes policials no esmenten cap preocupació familiar, només la denúncia de la parella maltractadora.
El cas és rellevant per a qualsevol debat sobre la fiscalització de la IA en la policia perquè, quan una part de la narració d'un informe policial la genera una màquina, es fa més difícil distingir el criteri de l'agent del text generat automàticament, precisament en un cas amb implicacions tan delicades. Un informe anterior de la revista Forbes ja havia trobat que Draft One introdueix de vegades errors factuals que els agents han de corregir a mà, i el comtat de Johnson s'ha negat repetidament a fer públiques les gravacions de les càmeres corporals malgrat les sol·licituds d'accés a la informació.
El cas es coneix gràcies al periodisme fet a partir de documents públics, no d'una auditoria oficial, i no es pot determinar amb precisió quina part exacta de l'informe final és generada per la IA i quina ha estat editada per l'agent, més enllà de la línia de reconeixement explícit. Tampoc hi ha manera de saber, de moment, amb quina freqüència es donen casos similars en altres comtats, perquè els departaments implicats es resisteixen sistemàticament a fer-ne públics els detalls.