Alan Turing no és recordat només per la prova que porta el seu nom per distingir una màquina d'una persona, sinó també, i sobretot, per la seva feina desxifrant els missatges de la màquina Enigma alemanya durant la Segona Guerra Mundial. D'aquell fons documental encara en queden uns quants missatges que ningú no ha aconseguit llegir mai.
El desenvolupador Carter Leffen va demanar al model Astra d'OpenAI que cerqués en arxius digitalitzats i intentés desxifrar-ne un: el model va fer per si mateix la recerca documental, va identificar-hi pistes de context, es va construir un simulador de la màquina Enigma i en va recuperar el text en clar d'un missatge que restava sense resoldre des del 2005. Pocs dies abans, el 21 de setembre, l'executiu de ciberseguretat Jack Willis havia obtingut un resultat similar amb el model Opus 5 d'Anthropic sobre un altre missatge diferent, aquest cop aprofitant la signatura coneguda d'un oficial per completar-ne el desxiframent. Frode Weierud, enginyer elèctric jubilat que manté l'arxiu Crypto Cellar de referència en aquest camp, ha valorat que «el que ha aconseguit fer en dos dies li hauria costat setmanes o fins i tot mesos a un investigador humà», encara que ha admès que no sap amb certesa si Astra va arribar a accedir a col·leccions privades o a arxius del govern alemany. Encara queden set missatges sense resoldre, més un vuitè del qual se'n coneix el text però no la clau amb què es va xifrar.
Més enllà de la curiositat històrica, l'episodi mostra que aquests models poden combinar recerca documental autònoma, raonament criptogràfic i la construcció d'eines pròpies —el simulador de l'Enigma— per resoldre un problema que fins ara requeria coneixement especialitzat i mesos de feina humana, encara que en aquest cas els usuaris hi van aportar pistes i orientació.
El resultat prové de proves fetes per particulars fora d'un entorn de laboratori controlat, no d'un estudi ni d'una avaluació independent i sistemàtica de la capacitat criptogràfica dels models. Tampoc queda clar fins a quin punt aquesta capacitat es traslladaria a xifres moderns, molt més complexos que l'Enigma, ni si Astra va tenir accés a fonts d'arxiu que un investigador humà normal no tindria a l'abast.