Andreessen Horowitz (a16z) és una de les firmes de capital risc més influents de Silicon Valley i s'ha caracteritzat històricament per invertir sobretot en programari. La cursa per l'IA dels últims anys, però, ha desplaçat una part creixent del coll d'ampolla del sector cap al maquinari: xips, memòria, xarxes d'interconnexió, energia i refrigeració, uns recursos amb una capacitat de fabricació que no creix al ritme que demana la IA.
La firma ha anunciat el 28 d'agost la creació del «Machine Age Fund», dotat amb 1.100 milions de dòlars, el seu primer vehicle d'inversió dedicat exclusivament a infraestructura física per a la IA: xips, memòria, sistemes d'interconnexió i emmagatzematge, centres de dades, robòtica i fins i tot electrodomèstics. El soci Martin Casado ho ha justificat dient que «cada vegada que hem viscut una d'aquestes èpoques tecnològiques, ha posat pressió sobre la infraestructura, però cap de nosaltres ho havia vist mai tan dramàtic». Segons a16z, la densitat de còmput per rack s'ha multiplicat per 28 en passar dels xips H100 als de la generació Rubin, un ritme de creixement de tres xifres que la indústria del maquinari, acostumada a créixer entre un 20% i un 30% anual, no pot seguir amb la seva capacitat actual. La firma presenta l'expansió física de la IA com un «imperatiu social i nacional».
Que una de les grans firmes de capital risc de Silicon Valley obri la seva primera línia d'inversió dedicada purament a maquinari és un indicador de cap on es desplaça l'atenció del sector: si els últims anys la conversa girava al voltant de quin laboratori tenia el millor model, ara cada cop pesa més la pregunta de qui pot fabricar, energitzar i refredar prou maquinari per fer-lo funcionar a l'escala que exigeix la demanda actual.
Es tracta, de moment, de l'anunci d'un fons i de la seva tesi d'inversió, no d'una llista de participades concretes ni de resultats mesurables: caldrà veure en quines empreses acaba invertint realment i si l'aposta es tradueix en una millora tangible del coll d'ampolla que descriu. Expressions com «imperatiu social i nacional» són llenguatge de la mateixa firma per justificar la inversió, no una valoració independent.