El 4 d'agost, deu centres universitaris de recerca en intel·ligència artificial de tot l'Estat van anunciar la creació de ConfIA, una xarxa interuniversitària dedicada a la investigació, el desenvolupament i l'ús responsable de la intel·ligència artificial. La formen l'IDEAI-UPC de la Universitat Politècnica de Catalunya, el VRAIN de la Universitat Politècnica de València, el CiDi de la Universitat d'Alacant, el CITIC de la Universidade da Coruña, el CiTIUS de la Universidade de Santiago de Compostela, el centre de R+D+I en IA de la Universidad Politécnica de Madrid, el HiTZ Center de la Universidad del País Vasco, el DaSCI de la Universidad de Granada, el DaSCI-UJA de la Universidad de Jaén i l'Institut Universitari d'Investigació en Enginyeria Informàtica de la Universidad de Sevilla. El text fundacional els compromet a promoure sistemes d'intel·ligència artificial «forts, segurs, transparents, explicables, sostenibles i respectuosos amb la privacitat», i enumera cinc vies de treball conjunt: projectes i convocatòries competitives presentades en comú, programes de formació doctoral, mobilitat d'investigadors, congressos científics i, sobretot, infraestructures compartides. En un camp on el cost del càlcul decideix qui pot investigar què, aquest últim punt no és un detall protocol·lari.
L'arquitectura de la xarxa té dos pisos. El comitè de coordinació, format pels rectors i rectores de les deu universitats, s'ocupa de la direcció institucional de l'aliança i el presideix, aquest primer any de llançament, Ricardo Cao, rector de la Universidade da Coruña. El comitè de direcció cientificotècnic, integrat per un representant de cada institució, és el que ha de dirigir les activitats científiques i les iniciatives estratègiques; en porta la secretaria Amparo Alonso, catedràtica de la UDC i investigadora del CITIC, i hi figura també Vicent Botti, director del VRAIN. La UPC hi entra per l'IDEAI, que dirigeix el professor de Ciències de la Computació Jordi Delgado. El presideix Ulises Cortés, catedràtic de la UPC i investigador del Barcelona Supercomputing Center: les notes institucionals no ho diuen, però ens ho ha confirmat el director de l'IDEAI-UPC. El diari Ara, el mateix 4 d'agost, el presentava com a president de ConfIA i li atribuïa una explicació de la xarxa en termes estrictament docents: «Com a universitats, som els qui ensenyem els futurs enginyers a dissenyar IA responsable adaptada a la legislació.» Delgado, al mateix article, hi afegia una segona funció: servir de referent davant l'allau d'informació i de desinformació sobre la matèria.
L'IDEAI-UPC, creat com a centre específic de ciència de dades intel·ligent i intel·ligència artificial, organitza la seva activitat en nou àrees —innovació, societat digital, salut i inclusió, educació, indústria 4.0, economia, recursos eficients, ètica i talent—, un repartiment que explica per què la Politècnica arriba a una xarxa d'aquesta mena amb una cartera àmplia i no únicament tècnica. Val la pena remarcar què és exactament el que s'agrupa: ConfIA és una aliança de centres universitaris. Això vol dir que actors catalans de primer ordre en aquest camp que no pengen d'una universitat —l'IIIA-CSIC de Bellaterra o el mateix Barcelona Supercomputing Center, per esmentar-ne dos— hi queden fora per definició, encara que hi hagi persones, com el mateix Cortés, que treballen als dos costats de la frontera. Dels deu centres fundadors, un és català.
El vocabulari de la xarxa —robustesa, transparència, explicabilitat, supervisió humana— no és una tria estètica: és el llenguatge del reglament europeu d'intel·ligència artificial, i això situa ConfIA en un moment normatiu molt concret. Des del 2 d'agost d'enguany són exigibles les obligacions de transparència de l'article 50: avisar l'usuari que parla amb una màquina, marcar el contingut generat artificialment i etiquetar els ultrafalsos, amb sancions que poden arribar als 15 milions d'euros o el 3% de la facturació mundial. El gruix de requisits per als sistemes d'alt risc —gestió de riscos, governança de dades, documentació tècnica, registres, supervisió humana i avaluació de conformitat—, en canvi, ja no venç enguany: el Reglament (UE) 2026/1744, de 8 de juliol, l'anomenat Òmnibus digital sobre IA, ha desplaçat els sistemes de l'annex III al 2 de desembre de 2027 i els de l'annex I al 2 d'agost de 2028. La conseqüència pràctica és que hi ha una finestra oberta de dos anys llargs, i que qui hagi de complir aquells requisits necessitarà, quan arribin, enginyers formats per fer-ho. És precisament el buit que una xarxa universitària pot omplir sense competir amb ningú.
Per a Catalunya, l'interès de ConfIA no és tant l'anunci com el que se'n derivi. Tres coses seran mesurables d'aquí a un any: si els programes de doctorat i els màsters de les universitats implicades incorporen de debò els requisits del reglament als plans d'estudi, si la xarxa acaba sent consultada per les administracions —la Generalitat i els ajuntaments han de desplegar sistemes que cauran de ple dins la categoria d'alt risc— i si les infraestructures compartides es tradueixen en accés real a càlcul per a grups que avui no en tenen. La UPC hi arriba amb una posició sòlida i amb un investigador seu al capdavant del comitè de direcció cientificotècnic. Queda per veure si la resta de l'ecosistema català troba la manera de connectar-s'hi.
Actualització (25 de setembre de 2026): una versió anterior d'aquest article deia que cap font institucional no precisava qui presideix el comitè de direcció cientificotècnic de ConfIA. El director de l'IDEAI-UPC, Jordi Delgado, ens ha confirmat que el presideix el professor Ulises Cortés.