Quan falten pocs dies perquè la candidatura de la gigafactoria d'intel·ligència artificial de Móra la Nova es presenti a Brussel·les, es parla molt de xips, de llocs de treball i, amb raó, d'aigua. Es parla menys de l'energia, que és la pregunta que en decidirà la credibilitat. D'on sortirà l'electricitat a les tres de la matinada d'un dimarts de gener sense vent?
Un centre de dades d'IA no s'assembla a cap altre consumidor. Treballa les 24 hores, tots els dies de l'any, amb una demanda gairebé plana. Els 54 MW garantits per a la primera fase, si funcionessin a ple rendiment tot l'any, voldrien dir fins a uns 470 GWh anuals. La candidatura es compromet a una cobertura renovable les 24 hores, i això és molt més exigent que comprar certificats verds per al conjunt de l'any. Vol dir que cada hora de consum ha d'estar coberta, en aquell moment, per energia renovable produïda o emmagatzemada.
Cap tecnologia ho resol tota sola. Un subministrament així es construeix amb una cartera que combina solar per a les hores de sol, eòlica, que sovint bufa quan el sol ja no hi és, i emmagatzematge per enllaçar les unes amb les altres. He passat bona part de la meva carrera en centrals termosolars amb sals foses, que guarden calor durant deu hores o més i generen de nit, i avui la fotovoltaica barata combinada amb bateries permet dissenyar perfils de subministrament que fa deu anys eren impensables. La xarxa continua sent el darrer recurs per a les hores que la cartera no arribi a cobrir.
Tan important com la tecnologia és el contracte. Aquestes plantes es financen amb contractes de compra d’energia a llarg termini, que normalment fixen un volum anual o una part de la producció de la planta, a mesura que es produeix. Per si sol, cap d’aquests contractes assegura que una hora concreta estigui coberta. La cobertura hora a hora surt de la cartera, combinant contractes solars, eòlics i híbrids amb emmagatzematge perquè el perfil conjunt s’acosti al del consum, amb una comercialitzadora que cobreixi la resta. Dissenyar-la així costa més que signar un contracte solar convencional, però sense aquesta feina les 24 hores renovables es queden en un eslògan.
També hi ajuda la flexibilitat del mateix centre. Entrenar un model es pot fer a les hores en què sobra energia, mentre que les consultes dels usuaris s'han de servir a l'instant. Un centre que gestiona la seva demanda amb criteri energètic necessita menys emmagatzematge i paga menys per l'electricitat.
Les bateries hi tenen un paper imprescindible, i convé saber exactament quin. Traslladen energia d'unes hores a unes altres. Guarden l'excedent solar del migdia, quan a Espanya ja hi ha moltes hores amb preus a zero o fins i tot negatius, i el tornen al vespre i a la nit. Els sistemes que s'instal·len avui duren entre dues i vuit hores i són excel·lents per cobrir el vespre, per estabilitzar la xarxa i per alleujar subestacions saturades. Ho veiem a Xile, on desenvolupem un projecte d'emmagatzematge a Atacama, una de les zones amb més radiació solar del planeta. El 2025 s'hi van perdre uns 6 TWh d'energia solar perquè la xarxa no la podia absorbir, i per això les bateries hi creixen tan de pressa.
Ara bé, una bateria no fa miracles. Cobrir una sola nit d'hivern, unes catorze hores sense sol, amb el consum de la primera fase demanaria uns 750 MWh d'emmagatzematge. És més que tota la plataforma de 500 MWh que tenim en desenvolupament a Atacama, i l'endemà caldrien uns quants centenars de megawatts de plaques per tornar-la a carregar. Una setmana de núvols i calma, o guardar l'energia de l'estiu per a l'hivern, queda fora de l'abast de qualsevol bateria d'avui. Pel costat bo, finançar-les serà més fàcil, perquè el mercat de capacitat aprovat aquest setembre permetrà que l'emmagatzematge nou tingui contractes de fins a quinze anys.
A Móra la Nova, la primera fase té l'avantatge que els 54 MW ja estan garantits. La segona, segons l'alcalde, en necessita uns 75 més i dues línies noves des de la subestació d'Els Aubals, i dependrà de nova generació eòlica i fotovoltaica i d'emmagatzematge. La nova planificació elèctrica, que ha d'afegir fins a 3.800 MW de capacitat de demanda a Catalunya, hi ajudarà. Tot i això, hi ha tres decisions que convindria prendre ja. La primera és dissenyar la cartera de contractes hora a hora des del primer dia, encara que la primera fase pugui funcionar sense noves renovables. La segona, preveure emmagatzematge a prop de la càrrega o a la mateixa subestació, perquè la capacitat de xarxa és el recurs més escàs del sistema i les bateries en multipliquen el valor. I la tercera, dissenyar el centre perquè una part de la càrrega sigui flexible.
Hi afegiria una cosa que costa poc, i és que la gigafactoria publiqui cada any quin percentatge de les 8.760 hores de l'any ha cobert de debò amb energia renovable. Seria la millor resposta a qui reclama un debat públic amb dades, i convertiria la promesa de les 24 hores en una xifra que tothom podria comprovar.
En els projectes que desenvolupem a Nevada i a Atacama partim d'aquesta mateixa lògica. La Ribera d'Ebre fa dècades que genera energia per a tot el país, i si la gigafactoria hi arriba, pot ser també un dels primers llocs d'Europa on la intel·ligència artificial funcioni amb energia renovable a qualsevol hora. Les bateries hi seran imprescindibles, però sense bons contractes i una xarxa ben planificada no n'hi haurà prou. Cal pensar-ho tot per a les tres de la matinada.