Tot comença a l'Àfrica fa entre 2,5 i 3 milions d'anys, quan el primat humà comença el procés d'humanització. El protollenguatge i la producció d'eines en són els responsables.
Ambdues característiques són responsables del nostre procés d'humanització; des d'aquest moment tan llunyà, el procés d'humanització cavalca sobre el d'hominització.
Aquestes són les claus de l'evolució tecnològica humana i també de l'evolució humana en general. La socialització d'aquestes dues característiques ens va fer humans: hi va haver una ruptura amb el medi natural. A partir d'aquest moment comença la construcció del nostre medi, el medi històric.
Es tracta de la primera clausura operativa.
Així comença el procés evolutiu de la humanitat. Així neix la complexitat. La comunicació, el llenguatge i la tècnica són fonamentals perquè s'iniciï aquest procés.
És una activitat mecànica i neuronal. Les mans i el cervell comencen a generar eines mentre que, a la vegada, els hominins es comuniquen amb un protollenguatge.
O sigui, dues propietats ens fan bàsicament humans: la tècnica i el llenguatge. Seran bàsiques per entendre tot el procés evolutiu humà. En tot moment, el llenguatge, és a dir, la comunicació parlada, i la producció manual han anat perfeccionant la nostra humanitat.
Primer van ser qüestions tècniques i, més endavant, amb l'aparició de la ciència, tecnològiques.
A partir d'aquí s'inicia el procés de complexitat humana. El llenguatge tindrà un paper fonamental en l'evolució del primat humà. Això és un fet. Torno a repetir-ho: el llenguatge i la tècnica, i més tard la tecnologia, ens han fet humans.
Probablement totes les espècies des d'Homo habilis parlaven i produïen instruments. És per això que el nostre gènere, el gènere Homo, es caracteritza per la constatació que la comunicació i el treball del material de l'entorn per fer instruments és el que va iniciar la carrera cap a la humanització.
La descoberta del foc va contribuir de manera definitiva a incrementar la sociabilitat de l'ésser humà i a perfeccionar el llenguatge articulat; quan aquest es socialitza, es fa un gran pas cap a la rehumanització.
És a dir, la pirotècnia ens introdueix, els humans, a la modernitat. Amb els fogars, que reuneixen la gent en rotllana al voltant del foc, es perfecciona el llenguatge.
A la vora del foc, de manera interrelacionada, es comença, com he dit abans, a perfeccionar el llenguatge, i la comunicació millora molt. S'utilitzen nous morfemes perquè es necessita un llenguatge més precís. Amb la socialització del foc emergeix la consciència.
Ara ens trobem, després d'entre 2,5 i 3 milions d'anys, amb la revolució cientificotècnica i la segona clausura operativa: apareix un nou escenari, la intel·ligència artificial. Ara un llenguatge matemàtic, els algoritmes i la tecnologia ens faran transhumans.
La fase d'humanització ha durat entre 2,5 i 3 milions d'anys; ara comença l'era de la transhumanitat. La transhumanitat significa l'automillorament de l'espècie de manera artificial, fora de la selecció natural. Aquesta deixa d'actuar directament, modificada i matisada per la selecció tècnica i cultural.
Veiem que sempre els llenguatges, primer la tècnica i després la tecnologia, són els que asseguren les clausures operatives i porten canvis i transformacions en les relacions socials de producció i, per tant, canvis i transformacions socials.
La IA és una conseqüència de tot el que estem dient. Ara ja és generativa. En un temps a venir passarà a ser cognitiva. Els algoritmes, que amb les xarxes neuronals ja són capaços d'aprendre, en la pròxima fase seran capaços de pensar. La velocitat i la singularitat d'aquesta intel·ligència tenen això: sorprendre una intel·ligència natural, que és la que l'ha concebuda.
Quan la intel·ligència artificial sigui cognitiva serà una fase crítica, perquè després tindrà consciència per ella mateixa. Perquè arribi això falta temps, però arribarà.
La intel·ligència artificial s'hibridarà amb la intel·ligència natural humana i donarà lloc a una superintel·ligència planetària, cosa que ara per ara, des del punt de vista humà, considerem incommensurable.
Aquest és el recorregut que va fer la humanitat per humanitzar-se. La seqüència principal va ser: primer apareix la intel·ligència operativa, fruit de la primera clausura operativa; després, l'ésser humà va fer emergir la consciència.
La intel·ligència artificial i la seva evolució passaran pels mateixos processos.