Aquesta setmana passada tots els amants de la llibertat i la democràcia hauran gaudit amb l’espectacular derrota de Trump (i de pas també d’Elon Musk) a les passades eleccions nord-americanes de meitat de mandat. El poble americà ha enviat un missatge clar i contundent contra el pinxo habitant de la Casa Blanca, el personatge que ha posat el món potes enlaire des que l’ocupa.
Quan vaig descobrir ChatGPT, aviat farà quatre anys, vaig tenir clar que estàvem davant d’una Revolució Tecnosocial sense precedents en la història humana. Però fa dos anys, poc abans de la seva —sorprenent per a molts— reelecció, vaig dir que Trump era un dels tres factors T que podien posar en perill aquesta revolució: les T de Trump, de Terrorisme i de Taiwan. El Terrorisme per raons òbvies: qualsevol acció violenta d’impacte planetari podria suposar una sacsejada brutal per al futur d’aquesta revolució. El cas de Taiwan és diferent però igual de crític: el futur immediat de la IA depèn de l’estabilitat política en aquesta illa, reivindicada com a pròpia per la República Popular de la Xina, i on es produeixen l’absoluta majoria dels xips necessaris per als desenvolupaments de la IA: un conflicte bèl·lic que afectés l’illa podria produir una aturada en aquesta producció, amb els conseqüents efectes per a la indústria de la IA.
Però tot i la importància d’aquests dos factors, crec sincerament que el factor T més perillós és Trump, vist el que hem vist del comportament d’aquest narcisista frívol i autoritari que en dos anys ha remogut la geopolítica mundial, i vist també el contundent cop que l’electorat americà ha propinat al seu ego. Un Trump ferit és ara més perillós i imprevisible que mai, i si no li ha importat encetar una guerra impopular i inútil que ha propiciat la derrota en les eleccions de meitat de mandat del partit que li dona suport, ningú no és capaç de preveure el que pot originar aquest personatge en els dos anys que, si no dona algun cop d’efecte o d’estat, li queden a la Casa Blanca. El factor T de Trump pot ell sol, entre moltes altres coses imprevisibles, activar els altres dos factors T i/o portar el món a una crisi, també en la IA.
Però no cridem el mal temps i considerem també com el factor T de Trump pot ser positiu per al món, per increïble que pugui semblar. En un moment en què estem arribant a un punt en què la Revolució IA se’n pot anar de les mans als que la lideren, que no són altres que els tecnooligarques propietaris de les grans empreses que estan creant les IA cada vegada més potents, l’espectacular derrota de Trump podria ser el factor T que moderés aquesta deriva d’una IA desbocada cap a una perillosa superintel·ligència; paraula que, per cert, el frívol president americà obliga els seus funcionaris a utilitzar en lloc d’IA.
Efectivament: fins als darrers dies de campanya, Trump anava de míting en míting repetint que havia tingut «la millor economia de la història» i que aquest mandat encara la superaria. Un article recent de The Atlantic hi posava el dit a la nafra: quan Trump presumeix d’economia, del que parla sobretot és de la construcció d’infraestructures més gran de la història dels Estats Units, els centres de dades de la IA. Les cinc grans companyies del sector gastaran enguany uns 900.000 milions de dòlars en IA, gairebé tant com en els tres anys anteriors junts; les accions de la IA expliquen prop de la meitat del creixement de la borsa nord-americana el 2026, i aquestes inversions podrien representar ja més del 8% del seu PIB. La resta de l’economia, en canvi, és un trencaclosques: benzina i aliments cada vegada més cars, salaris estancats, habitatge inassequible. Ja no hauríem de parlar del boom de la IA, diu l’article, sinó de l’economia de la IA. Silicon Valley prospera; la butxaca dels americans, no.
La barroeria de Trump i la xequera de Musk han fet visible una aliança que fins ara funcionava amb poc soroll: la dels tecnooligarques amb un poder polític que els garantia via lliure, sense frens ni baranes. Jensen Huang, el patró de Nvidia, comparava fa poc el desenvolupament de la IA amb una operació quirúrgica: t’han d’obrir i fer-te patir molt per poder-te salvar. Els votants americans acaben de dir que no han signat el consentiment informat que proposa aquest cínic amic de Trump.
Però no ens enganyem: un fre no és un volant. L’article de The Atlantic acaba dient que la IA té segrestada no només l’economia sinó la societat sencera, i potser tan destructiu com el boom de la IA seria el seu crac. Encara que les bombolles esclatin, les revolucions continuen; però la manera d’esclatar també compta. El factor T només serà positiu si darrere del fre hi ha un cop de timó: un alentiment en el creixement de la IA podria ser un bon lloc de trobada dels dos «partits de la IA», els apocalíptics que temem la catàstrofe i els integrats crítics. La novetat positiva en el factor T de Trump és que la societat civil ha començat a parlar d’IA. No sobre la superintel·ligència ni sobre l’automillora recursiva, sinó sobre allò que pot tocar amb les mans: la terra, l’aigua, el treball i la factura de la llum. Tal vegada el factor T pot acabar fent bona la vella dita castellana de «no hay mal que por bien no venga».