El diumenge ha deixat un retrat curiós de la intel·ligència artificial: moltes de les notícies d'avui no parlaven del que la IA pot fer, sinó de si el que se'n diu es pot comprovar. Als Estats Units, la SEC investiga la comptabilitat de Nvidia, segons Reuters, i el Financial Times i The New York Times han dibuixat la xarxa d'empreses que hauria fet arribar xips de l'empresa a la Xina des de l'entorn d'Alice Huang. Totes dues informacions es basen en fonts anònimes o en anàlisis que ningú no ha pogut verificar del tot, i les empreses ho neguen.
La desconfiança també ha arribat a la fontaneria del sector. Un investigador de Dragos va amagar paranys dins de les peticions que enviava a serveis d'IA i va descobrir proveïdors que desaven les dades quan deien que no ho feien. OpenAI, per la seva banda, ha hagut d'explicar per què una feina de manteniment d'una base de dades va fer caure ChatGPT unes tres hores i mitja. I a Corea del Sud, les trampes amb IA a la selectivitat han acabat amb la dimissió del ministre d'Educació. En tots tres casos, el problema no és la tecnologia en si, sinó que algú hi havia confiat més del compte.
A l'altra banda de la balança, la ciència ha ofert avui el contrari d'una promesa: garanties. L'equip del MIT que publica a «PNAS» no presenta una IA que encerti més, sinó una que no pot donar prediccions físicament impossibles per llarg que sigui el termini. I la demostració de Navier-Stokes de Buckmaster i Alpöge, feta amb ajuda de la IA, arriba amb una condició clara: encara no l'ha revisada ningú. Fins i tot l'estudi d'«npj Digital Medicine» va en aquesta direcció: els pacients accepten que el metge faci servir la IA per a la paperassa, però no tant per diagnosticar, que és justament on menys poden comprovar què ha passat.
El mateix fil travessa la IA militar. A Ginebra, gairebé cent països volien negociar un tractat contra les armes que maten sense que ningú decideixi disparar, i en surten amb una promesa de seguir-ne parlant fins al 2028. A Berlín, la sala Kraftwerk ha demanat perdó per haver acollit la presentació de la plataforma d'objectius de Helsing, i a Nova York Dan Hendrycks ha demanat aturar indefinidament els grans entrenaments. Quan les normes no arriben, el que queda és la pressió social i les disculpes, que no comproven res.
La tendència que s'hi veu és que la confiança comença a cotitzar com un actiu escàs. Els mercats ja ho notaven aquesta setmana, i avui ho han notat els reguladors, els investigadors i el públic. Té sentit que les peces més sòlides del dia, i també la petita notícia andorrana de les audioguies de la Casa de la Vall, deixin oberta la mateixa pregunta: una IA que respon preguntes sobre la història, o sobre el clima, només és útil si algú pot comprovar que no s'inventa res.
Per a demà, caldrà mirar si la SEC o Nvidia confirmen res de la investigació, si l'acord d'Amazon amb Decart s'anuncia de debò i si algun grup independent comença a revisar la demostració de Navier-Stokes. També si les acusacions de Hendrycks a Anthropic reben resposta. Seran senyals de si aquesta setmana tanca amb més proves o només amb més promeses.