El fet del dia ha estat l'estrena d'Anthropic al Nasdaq. Les accions, que dimecres es van fixar a 83 dòlars, s'han pagat a 111,50 en els primers minuts, i l'empresa pot acabar amb uns 220.000 milions de dòlars de reserves. Abans del toc de campana, Dario Amodei ha promès que no cedirà a pressions i que anirà tan a poc a poc com calgui. A Ginebra, unes hores després, Volker Türk, el cap de drets humans de l'ONU, descrivia el mateix paisatge des de l'altre costat: cinc empreses tenen més del 70% de la capacitat de càlcul d'IA del món, i això, segons ell, és governar la tecnologia «de manera gairebé medieval».
La concentració no és només de diners. A Shenzhen, Trump, Xi i Putin han tancat la primera cimera a tres sense cap compromís sobre la IA, i Trump hi ha rebutjat qualsevol regulació «globalista». Google, per la seva banda, ha omplert el dia de productes: Gemini 4 Neon, el model intermedi que diu que abarateix la feina un 32%; les converses temporals del mode IA del cercador, i l'obertura de Genie 4 als abonats. Res d'això és insòlit per si sol, però junts dibuixen un mapa en què unes poques empreses decideixen el ritme i els estats no es posen d'acord ni tan sols per parlar-ne.
El fil més nou, però, és el de la responsabilitat. Citi i altres bancs dels Estats Units avisen que, si un client dona accés al compte a un agent d'IA i l'ataquen, els danys són seus. Un estudi a «PNAS» proposa una resposta jurídica: no donar personalitat a la màquina, sinó seguir el rastre de les decisions humanes que hi ha al darrere. I la Comissió Europea ha reconegut per primera vegada que un atac informàtic fet amb eines d'IA la va obligar a desconnectar aplicacions a l'octubre, sense saber encara qui l'ha fet.
Hi ha una ironia que convé no perdre de vista. La mateixa IA que ajuda a atacar és la que troba els forats: uns investigadors han localitzat amb Codex un error crític a Java en una hora i per menys de 200 dòlars. Washington descarta que la ratxa de caigudes informàtiques del país sigui un ciberatac, i tant un senador com Satya Nadella apunten a la pressa per tapar els forats que descobreixen aquestes eines. La seguretat ja no falla només per manca de pegats, sinó també per l'excés de pegats fets a corre-cuita.
La ciència del dia ha posat números a costos que no surten als balanços. Un treball del MIT calcula que l'electricitat dels centres de dades dels Estats Units va causar unes 650 morts prematures el 2023 per la contaminació de l'aire, sovint en estats on no n'hi ha cap. Aquí, Urbanisme ha aprovat el planejament que fa possible la gigafactoria d'IA de Móra la Nova i Tivissa. Dues notícies d'escala molt diferent, però que conviden a fer la mateixa pregunta: qui paga els efectes d'una infraestructura que es decideix lluny d'on es nota.
La tendència que s'insinua, i que de moment és només una hipòtesi, és que la riquesa i el control de la IA es concentren més de pressa que les regles que han de dir qui respon dels seus errors. Demà caldrà mirar com tanca la primera setmana d'Anthropic a borsa i si la promesa d'anar a poc a poc resisteix el primer trimestre, si Brussel·les explica què va fer exactament la IA en l'atac a la Comissió i si altres bancs se sumen a deixar el risc dels agents en mans dels clients.