La notícia que millor resumeix el dia és una absència: l'estand que OpenAI tenia reservat al principal congrés de robòtica era buit. L'empresa ha desfet el seu equip de robòtica perquè creu que els seus models generals ja poden governar robots sense una IA feta a mida. Gairebé alhora, Runway, que es va fer coneguda generant vídeo, ha alliberat Praxis-1, un model obert que fa servir el que ha après mirant vídeos per moure braços robòtics, i diu que les imatges corrents d'internet serveixen tant per entrenar-lo com els vídeos de robots manejats a distància, molt més cars de gravar.
No és un fet aïllat. Anthropic ha connectat Claude al programari de les fàbriques perquè prepari pressupostos, informes de qualitat i comandes, i OpenAI ha començat a vendre agents que ataquen les aplicacions de les empreses per trobar-hi forats i en preparen els pegats. La idea de fons és la mateixa en tots els casos: no cal un sistema especialitzat per a cada ofici, n'hi ha prou amb un model general prou potent i unes quantes eines al voltant. El que encara no sabem és si aquesta promesa resistirà la feina de debò. Les xifres de Runway són de proves seves, i tant Claude com els agents de seguretat d'OpenAI demanen que una persona aprovi abans els passos delicats.
La medicina ha mostrat avui un ritme molt diferent. Quatre centres d'atenció primària de Barcelona i Tarragona fan servir des del juliol una IA que llegeix les fotos de l'ull dels diabètics, i n'ha revisat 549; Salut vol formar-hi tota l'atenció primària el 2027. El Vall d'Hebron farà bessons digitals dels òrgans dels pacients, però els primers models no es podran validar a la consulta fins a final del 2029. A la Clínica Mayo, un model encerta la composició de les pedres al ronyó en el 73% dels pacients, i un altre que calcula l'edat del cor encara no s'ha publicat en cap revista. Són eines especialitzades, petites i lentes de provar, i això, en salut, és una virtut.
Hi ha una tercera línia que matisa la cursa pel model més gran. Un equip de Princeton ha publicat a Science que una IA que només escolta el que senten vuit criatures a casa aprèn milers de paraules si cada nit repassa el que ha sentit, i un estudi amb neurones humanes de Harvard i l'MIT explica com el cervell aprèn de cop a reconèixer una imatge confusa. Tots dos apunten que l'eficiència no ve només de la quantitat de dades, sinó de com s'organitza l'aprenentatge. És una pista que la indústria, ara obsessionada amb la mida, faria bé de no deixar de banda.
El diner continua seguint els generalistes. Anthropic rep sis vegades més peticions d'accions de les que ofereix, LangChain dobla el seu valor fins als 3.000 milions venent eines per controlar agents, i la sortida de Jensen Huang de Nvidia obliga els governs asiàtics a assegurar-se els xips. Però dues notícies recorden que la tecnologia no actua sola: el TSJC ha rebutjat per tercera vegada els recursos d'un advocat de Tarragona inflats amb IA sense revisar, i el govern dels Estats Units atribueix la gran aturada de vols de divendres a uns equips de telecomunicacions antics, no a la nova eina d'IA de l'aviació, de la qual tothom havia sospitat.
Demà caldrà mirar si els models generals entren de debò a les fàbriques i als robots o si la promesa es queda, com tantes, en una demostració. I a la consulta, si aquestes eines petites i pacients arriben a demostrar que ajuden els pacients, que és l'única prova que hi compta.