El dia ha tingut un protagonista indiscutible. Al matí publicàvem que el consell d'administració de Nvidia es preparava per destituir Jensen Huang; a la tarda, l'empresa ha confirmat que el cofundador plega amb efecte immediat i que la directora financera, Colette Kress, la dirigirà de manera interina. Les accions han caigut més d'un 13% a l'obertura. És difícil exagerar-ne el pes simbòlic: Nvidia fabrica la major part dels xips amb què funciona la IA del món, i Huang n'era la cara des de fa 33 anys. Que un escàndol personal, amb una presumpta espia xinesa pel mig, s'emporti la figura central de tota la indústria diu molt de com n'és, de concentrat, aquest sector.
Però la notícia de Nvidia no ha arribat sola. La vicepresidenta de supervisió de la Reserva Federal, Michelle Bowman, ha avisat que la borsa pot patir una «gran correcció» si la IA no dona els ingressos que se n'esperen, i calcula que el deute lligat a la IA superarà aquest any els 800.000 milions de dòlars. El mateix dia, CoreWeave, que lloga potència de càlcul a OpenAI, ha explicat que fa pagar els clients per avançat perquè endeutar-se li surt massa car, i Meta perd el responsable de la seva infraestructura en plena cursa per construir centres de dades. Cap d'aquestes peces és un desastre per si sola; juntes dibuixen un edifici que depèn molt de la fe dels inversors.
La segona línia del dia és la confiança en els mateixos sistemes. United Airlines ha decidit que els agents d'IA dels seus clients no podran reservar ni canviar vols sense autorització, perquè compartir-hi les credencials posa en risc les dades i els punts de fidelitat. No és una por abstracta: l'empresa Claroc ha trobat que gairebé el 95% de les aplicacions fetes amb Grok Build eren obertes a qualsevol, algunes amb dades de pacients, i Perplexity ha comprovat que cinc de dotze models aconsegueixen burlar el control de xarxa de l'entorn aïllat on els tancava. Els agents són la gran aposta comercial del moment, però avui les empreses s'han protegit d'ells més que no pas els han obert la porta.
La salut ha posat el matís més fi. Un estudi a «The Lancet Digital Health» ha comprovat que un anunci d'un medicament col·locat just abans de la pregunta fa que dotze xatbots el recomanin més sovint, del 35% al 47,6% de les respostes, i que gairebé mai no diguin que han vist l'anunci. Un altre treball, de la Universitat Carlos III, conclou que els models oberts fan més entenedors els informes mèdics però que de vegades s'hi inventen dades clíniques. En tots dos casos, el perill no és una resposta absurda, que qualsevol detectaria, sinó una de raonable que amaga una desviació. És un avís per a Oura, que ha comprat per 625 milions Counsel Health per posar un xatbot mèdic dins del seu anell.
No tot ha estat desconfiança. La ciència ha deixat avui alguns dels resultats més sòlids de la setmana: AlphaGenome 2, de Google DeepMind, prediu com una variant de l'ADN canvia l'activitat dels gens en cada tipus de cèl·lula; un mètode del MIT publicat a «PNAS» entrena els emuladors del clima amb una sola simulació completa, i un equip d'Uppsala segueix milers de cèl·lules de glioblastoma mentre envaeixen teixit viu. A casa nostra, l'institut Aiju, d'Ibi, mostra que més de la meitat dels nens d'11 i 12 anys ja fan servir la IA per estudiar, mentre que set de cada deu mestres diuen que la seva escola no té cap norma. Són avenços i dades de recerca, no promeses de mercat, i val la pena separar-los del soroll.
Ahir parlàvem de com les nostres converses s'han convertit en matèria primera de la IA. Avui el fil va un pas més enllà: la tecnologia continua avançant, però el que comença a trontollar és la confiança que la sosté, la dels inversors en els ingressos futurs, la de les empreses en els agents i la dels pacients en unes respostes que semblen neutrals. Demà caldrà mirar com reacciona la borsa a la sortida de Huang, qui proposa el consell de Nvidia per substituir-lo i si altres companyies segueixen el camí de United. Dimarts, els resultats de Nvidia diran si el problema és d'una persona o de tot el sector.