Si s'han de llegir junts els titulars d'aquest dimecres, n'hi ha un que ho resumeix gairebé tot: Google té via lliure per quedar-se, per 10 milions de dòlars, uns 500 milions de missatges de xat i uns 100 milions de correus interns de Spirit Airlines, una companyia aèria que ja no vola, per entrenar els seus models. No és una notícia de tecnologia en sentit estricte, sinó de matèria primera. Les converses de feina de milers de persones, escrites sense pensar que mai servirien per a res més, s'han convertit en un actiu que es subhasta en una fallida i pel qual competeixen diverses empreses d'IA.
La mateixa jornada ha deixat la cara fosca d'aquest valor. Notion ha admès que l'atac a Fireworks AI, un proveïdor que feia funcionar part dels seus models, va deixar a la vista converses de clients amb el seu assistent. L'abast és petit, menys de l'1% dels espais de treball, però la lliçó és gran: el que escrivim a un xat d'empresa no es queda a l'empresa, sinó que passa per una cadena de proveïdors que l'usuari no coneix. I la recomanació de Notion, que es tractin aquelles dades com si fossin públiques i es canviïn les contrasenyes enganxades al xat, diu molt del que la gent hi arriba a posar.
Al mateix temps, la IA s'acosta cada cop més al lloc on es parla. Anthropic ha posat Claude dins de les videotrucades de Google Meet com un participant més, que redacta el pla mentre la gent discuteix; ElevenLabs presenta uns models que transcriuen la veu amb menys errors i ja distingeixen en directe qui parla, i OpenAI convida els negocis a tenir una fitxa a ChatGPT i a mirar quantes vegades l'assistent els esmenta. Fins i tot la recerca hi apunta: a Princeton han entrenat un model per a cada infant només amb la parla que va sentir a casa.
No és casualitat que això passi el dia que se sap que OpenAI ingressa uns 10.000 milions de dòlars en un trimestre i encara en perd gairebé 11.000. Els models necessiten text escrit per persones reals, i les empreses necessiten que aquests models s'instal·lin allà on es fa la feina per justificar el que costen. Les dues pressions empenyen cap al mateix lloc: entrar a la reunió, al correu i al xat, i quedar-se'n el que s'hi diu. L'informe AI100 de Stanford ho resumeix a la seva manera: la IA ja és d'ús massiu, però la ciutadania amb prou feines hi ha tingut veu.
Les respostes que han sortit avui són parcials. Els sindicats de Spirit han aconseguit treure de la venda les dades mèdiques, les proves de drogues i les nòmines dels treballadors, però no el contingut de les seves converses. Brussel·les proposa que es puguin apagar els xatbots que fingeixen una relació personal per retenir l'usuari, una mesura que toca com ens parla la màquina, no què fa amb el que li diem. I l'estudi de «PNAS Nexus» recorda que, quan la idea la posa la persona, el resultat és millor: la conversa humana no és només una matèria primera, sinó el que dona valor a la feina.
Demà caldrà seguir tres fils. El primer, si el jutjat de fallides dona el vistiplau definitiu a la compra de Google, que faria de les subhastes de dades una via normal per alimentar la IA. El segon, si Notion amplia el nombre d'afectats i si altres clients de Fireworks hi afegeixen el seu nom. I el tercer, més de fons: si cap regulador comença a tractar les converses que es fan a la feina, i no només les dades personals, com una cosa que mereix protecció pròpia.