Les notícies d'avui dibuixen dos rellotges que ja no van a la mateixa velocitat. Un és el de la tecnologia: METR, una entitat sense ànim de lucre que avalua models per als grans laboratoris, conclou després de revisar dades internes d'Anthropic que l'empresa millora els seus models el doble de ràpid que fa un any, i que la causa principal és que la mateixa IA ja fa part de la feina. L'altre és el dels diners, i aquests dies va cap enrere: dijous, el Nasdaq va tancar amb una caiguda del 5,5%, la pitjor des de l'abril del 2025, amb els fabricants de xips al capdavant de les pèrdues.
Els dos rellotges s'han trobat a la mateixa empresa. Tres grans inversors diuen al «Wall Street Journal» que la valoració de 1,5 bilions de dòlars amb què Anthropic volia sortir a borsa ja no s'aguanta, i que podria quedar a prop d'un bilió. Mentrestant, Greg Brockman assegura que OpenAI podria estar a punt per a la seva sortida l'any que ve i que les empreses ja li donen la majoria dels ingressos. Les dues companyies que més depressa avancen, segons els seus propis números i ara també segons un avaluador de fora, són les que més costa vendre als inversors aquesta setmana.
Les dades de Ramp, l'empresa de targetes corporatives, hi afegeixen un matís important. Els seus clients van gastar en models d'IA només un 1,5% més entre l'agost i el setembre, però en van fer servir més. No és, segons el seu economista, que les empreses hagin perdut l'interès, sinó que la IA s'ha abaratit: OpenAI i Anthropic han rebaixat preus i les empreses posen límits i desvien la feina cap a models més barats. És una hipòtesi que convé no oblidar: el que els mercats llegeixen com a dubte sobre la IA potser és, en part, una guerra de preus.
El tercer element és la terra on s'ha de construir tot això. La caiguda de la borsa s'explica en bona part pel temor que el nou Congrés dels Estats Units freni els centres de dades, i aquest divendres i dissabte més d'un centenar d'entitats convoquen protestes en una setantena de ciutats europees per demanar-ne una moratòria; a Catalunya, davant de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Que Google, Meta, Microsoft, Amazon, Nvidia i Anthropic negociïn amb tres grans grups ecologistes unes normes comunes indica que el sector ja sap que la resistència local s'ha convertit en un risc per al negoci.
Mentre els diners vacil·len, els productes continuen arribant, i cada vegada demanen més accés a la vida de l'usuari: Claude llegeix comptes bancaris, Alexa compra per missatge de text, Muse fa videotrucades amb un avatar i Airbnb anuncia el seu agent de viatges. Un estudi de Carnegie Mellon i Cisco, encara sense revisar, recorda per què això demana prudència: vuit de cada tretze agents provats recomanaven opcions més cares als usuaris que semblaven més rics. L'avís que METR fa sobre l'acceleració, i el que fa aquest estudi sobre l'ús de dades personals, apunten al mateix lloc: la capacitat creix més de pressa que els mecanismes per vigilar-la.
Demà caldrà mirar sobretot dues coses. La primera, si Anthropic manté la sortida a borsa prevista per a la setmana del 16 de novembre o en rebaixa el preu, perquè serà la primera prova seriosa de quant està disposat a pagar el mercat per una IA que avança tan de pressa. La segona, quina resposta tenen les protestes d'aquest cap de setmana contra els centres de dades. La ciència d'avui, del rellotge que detecta la hipertensió a la vacuna contra la grip aviària dissenyada amb IA, recorda que hi ha un tercer rellotge, més lent i més segur, que no depèn de la borsa.