Aquest dimarts 3 de novembre, la IA ha estat sobretot una qüestió d'interruptors. Google apagarà per defecte les seves eines d'IA a les escoles de primària i secundària, però l'escola que vulgui bloquejar-les del tot es quedarà també sense el cercador. Apple classificarà per a majors de 18 anys les aplicacions de cites i els companys virtuals amb contingut romàntic. Goldman Sachs ha retirat les eines de programació amb IA als operadors i als banquers i les ha deixat només per als enginyers. Anthropic ha prohibit a Claude Code copiar videojocs existents. I, segons el Financial Times, Nvidia exigeix als seus clients del núvol que venguin com a mínim el 51% dels serveis fora de la Xina.
Ahir el fil eren els límits i si funcionaven. Avui la novetat és una altra: qui té la mà a l'interruptor, i quant costa tocar-lo. El cas de Google és el més revelador. Les escoles guanyen el dret a dir que no, però l'empresa ha unit tant el cercador i la IA que la renúncia surt cara: o les dues coses o cap. Les eines d'IA ja no s'afegeixen als productes com un extra que es pot treure, sinó que en formen part. Qui decideix on s'encén la IA no és el docent ni l'alumne, sinó qui dissenya el producte, i l'opció de quedar-se'n fora existeix només sobre el paper.
L'estudi de les universitats de Surrey i de Cardiff sobre els companys virtuals hi aporta la mirada de l'usuari. Les persones que han creat un vincle amb un personatge d'IA se senten més vulnerables com més control creuen que té l'empresa sobre el seu «amic», perquè en poden canviar la personalitat o tancar el servei. És una relació de dependència amb una màquina que no controlen. La decisió d'Apple de restringir aquestes aplicacions als adults va en la mateixa direcció, i té el mateix límit: depèn del que declari cada desenvolupador. La retirada de Goldman Sachs, en canvi, mostra un actor que fa servir l'interruptor per recuperar el control intern després d'una fase d'experimentació oberta.
El dia té un segon fil, menys sorollós i potser més sòlid: la IA que treu informació nova de les proves mèdiques que ja es fan. Un indicador de la Universitat Nacional de Singapur llegeix fotografies de la retina i calcula el risc de mort de cada persona. Un equip de Londres mesura el cor en ressonàncies i preveu la mortalitat una mica millor que els cardiòlegs. I un model publicat a Nature Communications dedueix el perfil molecular d'un tumor a partir de la biòpsia digitalitzada. Cap d'aquests treballs necessita aparells nous, però tots tenen la mateixa assignatura pendent: demostrar-ho amb pacients nous a la consulta, no només amb dades ja recollides.
Què caldrà mirar els propers dies? Primer, si altres grans plataformes copien el model de Google, en què la IA es pot apagar però a canvi de perdre el servei principal, i com hi responen les administracions educatives. Segon, si es confirma la regla del 51% de Nvidia, que portaria el control de la IA de la venda de xips a l'ús del núvol. I tercer, com evoluciona l'avís d'Anthropic als inversors sobre la IA que accelera la creació d'altres models: si l'interruptor de les grans decisions continua en mans de les empreses, la pregunta de qui el regula serà cada vegada més urgent.