Si s'haguessin de llegir només els titulars, el divendres semblaria un dia d'acceleració: Google ja té en òrbita el primer satèl·lit per fer càlculs d'IA a l'espai, Runware vol fabricar centres de dades en cadena i posar-los en marxa en 48 hores, Amazon gastarà uns 220.000 milions de dòlars aquest any i les urgències de Singapur han provat durant tres mesos una IA que llegeix fractures. Però si es llegeix fins al final de cada peça, el que apareix és una altra cosa: la distància, sovint gran, entre el que s'anuncia i el que de debò funciona avui.
Els exemples són concrets. El satèl·lit de Google porta un sol xip i només pot treballar uns vint minuts seguits; la primera prova va ser demanar-li un haiku. El pla de Runware, segons la mateixa notícia, encara no està provat. I DoorDash, que reparteix uns tres milions de comandes al dia, ha admès que els agents d'IA d'altres empreses només n'hi han fet uns quants centenars. El seu conseller delegat, Tony Xu, ho va dir sense embuts: no s'ha de ser il·lús sobre on són els agents. És una frase poc habitual en una presentació de resultats.
La ciència del dia apunta en la mateixa direcció, però amb més matisos. La IA de fractures de Singapur, sola, en trobava el 75,6%, mentre que els tècnics de radiologia arribaven al 91,6%; on sí que va servir va ser com a segona mirada, perquè els professionals van corregir onze errors. El sistema d'ecografies de Colorado escriu informes que els radiòlegs no distingeixen dels seus, però encara s'ha de provar a urgències reals. L'agent del microscopi del Berkeley Lab només pot fer accions programades d'abans. Són resultats reals, revisats, i precisament per això diuen amb exactitud fins on arriben.
El segon fil del dia és el control: qui decideix què entra i què surt. Una versió manipulada de l'extensió de Claude Code es va distribuir durant unes onze hores com una actualització normal a l'editor Cursor. L'autoritat britànica de la competència investiga si Meta imposa a mitjans i anunciants unes condicions que li permetrien fer servir el contingut dels seus webs per a la IA. Reddit començarà a demanar que s'iniciï sessió per protegir les converses dels robots que entrenen models. I l'estudi AdLens mostra milers d'anuncis enganyosos que passen els filtres de Google. Les plataformes tanquen portes, però no sempre les que toquen.
A Catalunya, el dia ha tingut dues peces que encaixen en aquest mateix to prudent. L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades ha presentat un model que reuneix en una sola avaluació els riscos de la IA per a les dades i per als drets fonamentals, una eina pensada per a la feina de cada dia de les organitzacions. I el cas de la novel·la premiada atribuïda a la IA s'ha complicat: l'autor ho nega i ofereix els esborranys, i escriptors i experts recorden que els detectors donen molts falsos positius. També aquí, l'eina promet més del que pot garantir.
La tendència, doncs, no és que la IA s'aturi, sinó que les xifres de rendiment comencen a pesar tant com els anuncis. Ahir les notícies parlaven d'una màquina que s'assembla massa a nosaltres; avui, d'una màquina que encara no fa tot el que se'n diu. Totes dues coses poden ser certes alhora. Caldrà veure en els propers dies si la borsa, que ja va castigar la despesa d'Amazon, continua demanant comptes, i si la campanya en òrbita de Google confirma, com apuntaven els assajos a terra, que la radiació afecta poc la feina dels models.