El fil d'avui és el de la comptabilitat. En poques hores han coincidit notícies que parlen de quant costa construir la IA, quant ingressa i qui acaba pagant la factura. La més gran és l'entrada d'Anthropic al registre de la SEC per sortir a borsa al Nasdaq: uns ingressos de 16.300 milions de dòlars el primer semestre, però també una pèrdua neta de 80.700 milions, la major part per un ajust comptable lligat a la valoració. És una xifra que diu menys sobre el negoci que sobre l'escala dels números en joc.
Al costat hi ha el deute. SpaceX diu que ha tancat 40.000 milions de dòlars de finançament per comprar GPU, una dada que s'afegeix a una llarga llista de compromisos de capital en infraestructura. El que és nou d'avui no és que es gasti molt, perquè fa mesos que ho sabem, sinó que els que s'hi posen ja no són només laboratoris d'IA: són empreses que veuen en els xips una aposta pròpia. Convé distingir entre l'anunci de diners aixecats i la prova que s'hi guanyaran.
I aquesta prova és, justament, la que posa en dubte l'economista en cap d'Apollo, que sosté que la IA encara no ha millorat els resultats de les grans empreses nord-americanes que no són tecnològiques. És una opinió d'una gestora amb interessos propis, i caldria veure les dades que la sostenen, però arriba el mateix dia que els grans comptes de l'ecosistema. Mentre les empreses de dalt cobren i s'endeuten, les de baix encara no n'han vist el retorn: la tensió entre una cosa i l'altra és el que s'ha de seguir.
La mateixa pregunta de qui hi guanya apareix en un terreny molt diferent, el de la salut. Un estudi a Nature Health troba que cinc models d'IA recomanen gairebé sempre el mateix medicament de marca, i que seguir-los encariria la compra de fàrmacs; un altre, a NEJM AI, observa que 24 sistemes recomanen una atenció tres vegades més cara que la dels metges en 200 visites. No demostren mala fe de ningú, però sí que un assistent que no es calibra pel cost trasllada la despesa a algú que no hi té veu. Que dues revistes revisades ho constatin el mateix dia no és casualitat.
Què tenen en comú, doncs, la borsa, el deute, l'escepticisme d'Apollo i les receptes? Que la IA ja es compta en diners abans de poder-se comptar en resultats comprovables. No vol dir que no n'hi hagi, i alguns avenços científics d'avui en són un exemple, però sí que la narrativa financera va per davant de l'evidència. Demà val la pena mirar si la sortida a borsa d'Anthropic provoca imitadors i si algú publica dades d'empreses que no siguin tecnològiques que desmenteixin o confirmin el que diu Apollo.