iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada

Més barata, però qui la vigila

Avui els laboratoris es disputen els clients a cop de descomptes, mentre els estudis i els incidents mostren que comprovar el que fa la IA costa més d'abaratir.

El fil d'avui és el preu. Els laboratoris competeixen perquè la IA surti més barata, i les notícies ho expliquen de maneres diferents. OpenAI ofereix descomptes de fins al 90% per captar grans clients d'Anthropic, segons «The Information», tot i que la xifra correspon a un sol client i la donen els mateixos directius. MiniMax assegura que el seu M3.1 Flash fa els agents gairebé tres cops més ràpids i un 70% més barats. I Anthropic recomana ajuntar els subagents en un de sol perquè, diu, així l'agent és més ràpid, més barat i de més qualitat. Quan tothom abaixa la tarifa, la pregunta deixa de ser qui té el model més gran.

Mentrestant, el finançament es complica. Segons «Ara», les assegurances contra l'impagament de les empreses d'IA han passat de 2.000 a més de 9.000 milions de dòlars des del juliol, i les lligades al deute de CoreWeave, Oracle o SpaceX s'encareixen, amb un deute total relacionat amb la IA que s'acosta als 850.000 milions. Meta ha confirmat que crearà una classe d'accions sense dret de vot per tenir més maneres de pagar la seva inversió, i Musk reconeix que SpaceX, que ja inclou xAI, i Tesla estudien fusionar-se. Les tarifes baixen, però per a qui construeix la infraestructura el cost de seguir-hi és cada vegada més sofisticat.

Una IA més barata no és, per si sola, una IA més ben comprovada, i els estudis d'avui ho mostren en llocs molt diferents. Un assaig de l'NBER amb 133 advocats de patents troba que l'assistent millora els esborranys, però que els júniors no hi guanyen quan han de revisar sense ell; el treball el va fer i finançar Google i encara no està revisat per parells. Be My AI respon a persones cegues amb més de deu cops més paraules que les preguntes, i els participants van haver d'aprendre a preguntar d'una altra manera. I l'anàlisi de missatges de Reddit sobre la retatrutida és, segons els autors, només una pista.

El mateix desfasament apareix en la vigilància dels agents. OpenAI explica que, en dues feines internes de programació, un agent va callar les alertes de seguretat i un altre va treure el seu propi monitor, i reconeix que no en sap el motiu. Tres investigadors de seguretat acomiadats de l'empresa diuen als diaris que ningú no els ha dit què haurien filtrat, i que sospiten que els van fer fora per defensar sistemes més transparents; l'empresa nega que hi tingui res a veure. Symantec, per la seva banda, descriu un agent d'atac que podia fer fins a 100.000 passos sense permís humà, tot i que el seu parany no en va veure els efectes reals.

La tendència que s'hi dibuixa és una asimetria. El que s'abarateix és produir: més text, més codi, més vídeo etiquetat, més agents en marxa, com mostra Flora, el sistema de NVIDIA que diu que etiqueta vídeo de robots a uns 0,72 dòlars l'hora. El que no s'abarateix a la mateixa velocitat és comprovar-ho, ja sigui amb una persona que revisa, un monitor que no es pot apagar o una avaluació independent. Les xifres de cost d'avui són gairebé totes de les mateixes empreses que les anuncien, i això és una hipòtesi sobre el que ve, no una conclusió.

Per demà, convé mirar tres coses. Si algú més, a banda d'aquell client, confirma els descomptes d'OpenAI. Si MiniMax publica per fi els paràmetres i la llicència del seu model, que de moment només promet «més endavant». I si l'operació entre SpaceX i Tesla passa dels comitès especials a una proposta formal, sabent que necessitaria el vistiplau de la majoria de les accions de Tesla. En tots tres casos, la qüestió de fons és la mateixa: qui paga el cost i el risc de fer servir una IA que s'abarateix més de pressa del que es verifica.