El fil d'avui és la distància entre la xifra i la seva lletra petita. SpaceX ha guanyat 4.400 milions el tercer trimestre i la divisió d'IA ja aporta el 52% dels ingressos. Muse, l'aplicació d'IA de Meta, ha arribat als 10 milions de descàrregues als Estats Units en 40 dies. Gairebé un milió de clínics nord-americans han fet 271 milions de consultes a OpenEvidence. Són números que impressionen, i cap no és una invenció. Però cada un respon a una pregunta concreta, i la IA d'avui ens ha ensenyat que una pregunta mal feta pot donar una resposta enganyosament bona.
On més es nota és a Anthropic, que arriba a la borsa en un moment de lupa. El document per sortir a borsa, filtrat al «Wall Street Journal», admet dificultats per aconseguir prou capacitat de núvol. Bloomberg calcula que Eric Schmidt té aproximadament l'1% de l'empresa, la meitat que Dario Amodei, i Elon Musk ha proposat que el fons públic de l'empresa reparteixi les accions entre el públic. No són notícies sobre què sap fer un model, sinó sobre qui el controla, qui el paga i qui en cobrarà. L'empresa sap que, abans de sortir a borsa, tothom li mirarà els comptes.
La mateixa cautela ha travessat la ciència. Un detector de notícies falses encerta més del 98% en dos conjunts de dades, però només llegeix text. Un sistema d'IA de la UPV i la Universitat de València distingeix el sarcoma d'Ewing amb un 91,6% d'encert, i la nota remarca que serveix per orientar els patòlegs, no per substituir-los. Un estudi presentat al congrés COLM troba que entrenar models amb piulades virals i curtes els fa saltar-se passos de raonament. Cada resultat porta incorporada la seva condició, i això és bona notícia: vol dir que els investigadors han après a dir-la en veu alta.
El cas més incòmode ha arribat al vespre. Un estudi de la Universitat de Nova York, presentat al congrés USENIX Security, ha trobat que el 86% de les respostes de quatre xats d'IA a víctimes d'abús amb tecnologia no passava l'avaluació d'exactitud, completesa o seguretat. Una enquesta de Monday.com entre 1.700 directius assenyala una altra cara del mateix problema: el 58% espera supervisar més agents que persones d'aquí a un any, i el 46% tem perdre el control del que fan. En els dos casos la IA arriba abans que el criteri per fiar-se'n, i la responsabilitat acaba on sempre: en una persona.
Per això el contrapès d'avui no és tecnològic, sinó de mesura. Els anuncis de la jornada, com els servidors Vera Rubin de Google Cloud que Nvidia ha presentat a Berlín, són en gran part previsions, i l'accés general no és sinònim de capacitat disponible. Alhora, una eina que dirigeix un laboratori autònom amb llenguatge corrent redueix els experiments necessaris, però només ho ha demostrat en simulació. Demà val la pena mirar si algú posa números a la confiança: quants errors, quanta capacitat real, quina responsabilitat. La IA compta cada cop amb més precisió; rendir comptes continua costant més.