iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada

Qui paga la IA i qui la frena

Avui les valoracions pugen i les investigacions també: la IA necessita cada cop més diners d'empreses i governs, i els controls es munten sobre la marxa.

L'edició d'avui té dues cares que sovint es llegeixen per separat i que avui han coincidit: els diners que necessita la IA i els frens que se li posen. Per una banda, OpenAI busca almenys 30.000 milions de dòlars amb una valoració d'1,4 bilions, ElevenLabs duplica la seva fins als 22.000 milions i Tencent lloga a Oracle uns 100.000 xips per 7.000 milions. Per l'altra, la Comissió Federal de Comerç dels Estats Units investiga OpenAI, Anthropic i la ONG METR, i Google presenta el seu model més potent, el Gemini 4 Argon, però només el deixa a equips de ciberdefensa de confiança.

El que hi ha de nou de debò és la fricció entre les dues. TechCrunch ho resumeix amb una dada incòmoda: només el 2,2% dels consumidors paga per la IA, i amb l'escala de Netflix els ingressos no cobririen els costos d'OpenAI. Les xifres de valoració pugen, però el client que les ha de sostenir és, cada cop més, l'empresa i l'administració: Anthropic obre Claude for Government a totes les agències federals i estatals dels Estats Units, i ElevenLabs ven agents de veu a empreses i governs. La IA de consum arriba a molta gent, però no la paga.

El segon fil és que el control s'improvisa a mesura que el producte es mou. Un agent de Meta, Muse, va donar l'adreça d'un venedor a un comprador de Marketplace i va concertar una visita sense avisar-lo. Anthropic adverteix que un model obert xinès, GLM-5.3, ja construeix exploits gairebé tan bé com el seu Mythos Preview, de manera que una restricció d'accés, com la de Google, no atura per si sola una capacitat que algú altre pot publicar sense salvaguardes. I a Washington la resposta ha estat, d'una banda, un compromís voluntari i, de l'altra, una investigació.

El soroll també hi és. La Casa Blanca vol que el govern federal parli de «superintel·ligència» i el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, ha contestat amb una ordre perquè les agències de l'estat continuïn dient «intel·ligència artificial». Yann LeCun diu que Dario Amodei està «completament enganyat» sobre el risc d'extinció, i Greg Brockman retira l'aportació promesa a un súper PAC del sector perquè distreu la plantilla d'OpenAI. Són disputes sobre el nom, el to i els diners de la política, més que sobre què fan els sistemes, i convé no confondre-ho amb el que sí que s'ha mesurat.

Per contrast, la ciència d'avui és modesta i verificable. Ataraxos guanya 15-1 el millor jugador del món a l'Stratego, un joc amb informació oculta; unes xarxes neuronals s'organitzen en mòduls quan aprenen tasques una darrere l'altra, i DeepMind publica a Nature una marca d'aigua per a proteïnes dissenyades amb IA. Hi ha també un límit realista: segons Anthropic, els robots ja saben fer tres quarts de les tasques físiques, però només surten a compte en un 0,3%. És la mateixa tensió, aplicada al món físic: poder fer una cosa no vol dir que sigui rendible ni segur de fer-la.

Si hi ha una tendència, és que l'any ha passat de preguntar-se què sap fer la IA a preguntar-se qui la paga i qui respon quan falla. Demà convé mirar tres coses: si la ronda d'OpenAI es tanca amb aquella valoració o s'ajorna, què demana de concret la Comissió Federal de Comerç als laboratoris i si el compromís voluntari de la Casa Blanca es tradueix en auditories reals. Tot això són hipòtesis a partir de les notícies d'avui: cap d'aquestes peces, per si sola, no demostra que el mercat o la regulació hagin canviat de direcció.