Avui el diner de la IA torna a moure's a una escala que fa esgarrifar i, alhora, a concentrar-se en molt poques mans. Nscale, un proveïdor britànic de núvol d'IA nascut fa dos anys d'una mineradora de criptomonedes, ha demanat sortir a borsa a Nova York amb una valoració de 35.000 milions de dòlars, tot i acumular més de 1.000 milions de pèrdues i dependre en un 85% de dos únics clients, Microsoft i Anthropic. La finlandesa Verda, en un registre semblant, s'ha convertit avui en unicorni amb una ronda de 189 milions. Els dos casos repeteixen el mateix patró: capital abundant per construir la infraestructura de còmput, però un risc creixent i cada cop més concentrat en un grapat de contractes.
En paral·lel, la IA rep avui més comandament autònom en llocs on abans calia una persona vigilant. La startup espacial AstroForge posarà una xarxa neuronal, «Solo», al capdavant de les seves properes sondes per estalviar-se un centre de control a terra; un equip de Stanford ha convertit articles científics en agents que repliquen sols els seus resultats; i fa uns dies Anthropic revelava que Claude ja «lidera» una quarta part de la seva pròpia recerca interna. En tots tres casos, el guany és el mateix: menys supervisió humana constant, més velocitat i menys cost. El risc, també: qui respon quan el sistema autònom s'equivoca en un lloc on ja no hi ha ningú mirant per sobre l'espatlla.
Aquesta pregunta —qui respon— és precisament la que planteja, amb tota la seva duresa, la demanda que el govern de la Colúmbia Britànica ha presentat avui contra OpenAI i Sam Altman: no una família, sinó una institució pública, acusant la companyia d'haver detectat converses violentes abans d'un tiroteig mortal i no haver-ho notificat mai a la policia. És la primera vegada que un govern, i no només les víctimes, porta aquest tipus de cas a un tribunal, i demana no només compensació sinó un protocol obligatori de notificació.
El contrapunt arriba avui també des de la política i des del comerç: el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha plantejat prohibir la IA a les escoles catalanes fins als 14 anys, i Ron Johnson, l'arquitecte de les botigues d'Apple, ha posat en dubte que ningú vulgui mai delegar en un agent d'IA la compra d'un ordinador car. Cap de les dues és una decisió tancada, però totes dues repeteixen la mateixa idea: no tota confiança que els laboratoris donen per feta ja existeix entre qui hauria d'acceptar-la.
El fil, doncs, no és el mateix d'ahir —ahir parlàvem d'agents que s'escapaven de proves de seguretat i de salvaguardes tècniques insuficients—, però hi connecta: la capacitat tècnica i el capital que la sosté avancen a un ritme que la rendició de comptes legal i la confiança social encara no segueixen. Avui no hi ha un incident nou de seguretat, però sí un patró que es repeteix: més diners concentrats, més autonomia delegada, i institucions —governs, pares, botiguers— que comencen a posar-hi fre per separat, cadascuna des del seu terreny.
Caldrà mirar, els pròxims dies, si la sortida a borsa de Nscale es completa amb la valoració que demana o si el mercat hi posa reserves pel risc de concentració, com evoluciona la demanda de la Colúmbia Britànica als tribunals de San Francisco, i si la proposta d'Illa sobre les escoles arriba a convertir-se en alguna cosa més que una declaració a la ràdio abans del calendari oficial de març del 2027.